Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[File:Titian - Portrait of Charles V Seated - WGA22964.jpg|thumb|right|250px|Carles I retratat per [[Tiziano]] ([[1548]]). ]]
 
[[File:Titian - Portrait of Charles V Seated - WGA22964.jpg|thumb|right|250px|Carles I retratat per [[Tiziano]] ([[1548]]). ]]
'''Carles I d'Espanya i V del Sacro Imperi Romano-Germànic''', dit '''«el César»'''. També '''«el César Carles»''', '''«Sa Majestat Cesàrea»''', '''«lo Viager»''' o '''«l'Ausent»'''. ([[Gante]], [[24 de febrer]] de [[1500]]-[[Cuacos de Yuste]], [[21 de setembre]] de [[1558]]), regnà junt en [[Juana I de Castella|sa mare]] —esta última de forma solament nominal— en tots els [[Imperi espanyol|regnes i territoris d'Espanya]] en el nom de Carles I des de [[1516]] fins [[1556]], unint aixina per primera volta en una mateixa persona les Corones de [[Corona de Castella|Castella]] —lo [[Regne de Navarra]] inclús— i la [[Corona d'Aragó]] -lo [[Regne de Valéncia]] també-. Aixina mateixa fon [[emperador del Sacro Imperi Romano-Germànic]] com Carles V de [[1520]] a [[1558]].
+
'''Carles I d'Espanya i V del Sacro Imperi Romano-Germànic''', dit '''«el César»'''. També '''«el César Carles»''', '''«Sa Majestat Cesàrea»''', '''«lo Viager»''' o '''«l'Ausent»'''. ([[Gante]], [[24 de febrer]] de [[1500]] - [[Cuacos de Yuste]], [[21 de setembre]] de [[1558]]), regnà junt en [[Juana I de Castella|sa mare]] —esta última de forma solament nominal— en tots els [[Imperi espanyol|regnes i territoris d'Espanya]] en el nom de Carles I des de l'any [[1516]] fins a l'any [[1556]], unint aixina per primera volta en una mateixa persona les Corones de [[Corona de Castella|Castella]] —lo [[Regne de Navarra]] inclús— i la [[Corona d'Aragó]] -lo [[Regne de Valéncia]] també-. Aixina mateixa fon [[emperador del Sacro Imperi Romano-Germànic]] com Carles V de [[1520]] a [[1558]].
    
Fill de [[Juana I de Castella]] i [[Felip I de Castella|Felip I el Hermos]], i net per via paterna de [[Maximilià I d'Habsburg]] i [[Maria de Borgonya]] (de qui heretà el [[Estat borgonyó|patrimoni borgonyó]], els territoris austríacs i el dret al tro imperial) i per via materna dels [[Reis Catòlics]], dels qui heretà [[Corona de Castella|Castella]], [[Corona d'Aragó|Aragó]], [[Regne de Navarra|Navarra]], les [[Regnes castellans d'Índies|Índies]], [[Regne de Nàpols|Nàpols]] i [[Regne de Sicília|Sicília]]. La seua consort era [[Isabel de Portugal]] i el seu successor en el tro d'[[Espanya]] fon el seu fill [[Felip II d'Espanya|Felip II]].
 
Fill de [[Juana I de Castella]] i [[Felip I de Castella|Felip I el Hermos]], i net per via paterna de [[Maximilià I d'Habsburg]] i [[Maria de Borgonya]] (de qui heretà el [[Estat borgonyó|patrimoni borgonyó]], els territoris austríacs i el dret al tro imperial) i per via materna dels [[Reis Catòlics]], dels qui heretà [[Corona de Castella|Castella]], [[Corona d'Aragó|Aragó]], [[Regne de Navarra|Navarra]], les [[Regnes castellans d'Índies|Índies]], [[Regne de Nàpols|Nàpols]] i [[Regne de Sicília|Sicília]]. La seua consort era [[Isabel de Portugal]] i el seu successor en el tro d'[[Espanya]] fon el seu fill [[Felip II d'Espanya|Felip II]].
Llínea 14: Llínea 14:  
}}
 
}}
    +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història d'Espanya]]
 
[[Categoria:Història d'Espanya]]
39 152

edicions

Menú de navegació