78 854
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Enric Monsonís Domingo''' (Borriana, Castelló, 28 de juny de 1931) es un polític lliberal [[Comunit...».
'''Enric Monsonís Domingo''' ([[Borriana]], [[província de Castelló|Castelló]], [[28 de juny]] de [[1931]]) es un polític [[lliberalisme|lliberal]] [[Comunitat valenciana|valencià]].
== Biografia ==
Fill d'un exportador de taronges, es va establir de jove en [[Alemanya]], a on va arribar a crear la seua pròpia cadena de botigues, nomenada "Hispal". Va ocupar diversos càrrecs polítics (va militar en el [[Partit Democràtic Lliberal|FDP]]) i econòmics (com el de president de la Cambra de Comerç de [[Frankfurt]]).
De volta a [[Espanya]], participa en la [[Federació de Partits Demócrates i Lliberals]] de [[Joaquín Garrigues Walker]], la qual fon un dels components de la coalició que donaria orige a l'[[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]]. En eixa etapa fon assessor del vicepresident del govern [[Fernando Abril Martorell]].
En abril de [[1978]] fon designat conseller d'Agricultura del [[Consell del País Valencià]], orgue [[pre-autonomia|pre-autonòmic]] embrió de la futura [[Generalitat Valenciana]]. Va ocupar este càrrec fins a juny de [[1979]], quan fon nomenat conseller d'Economia i Facenda, Interior i Treball i Obres Públiques, Urbanisme i Turisme.
== president pre-autonòmic ==
Després de la dimissió del socialiste [[Josep Lluís Albiñana]], arraïl de la retirada dels consellers socialistes, que s'havien quedat en minoria en el ple del Consell, fon triat president del Consell, el segon després de la seua creació. Després de l'aprovació del [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] fon president de l'acabada de constituir [[Generalitat Valenciana]] fins que va deixar el seu càrrec per la presa de possessió del primer president electe, el [[PSOE|socialiste]] [[Joan Lerma]].
Durant la [[Llegislatura Constituent d'Espanya|Llegislatura Constituent]] ([[1977]]-[[1979]]) i la [[I Llegislatura d'Espanya|I Llegislatura]] ([[1979]]-[[1982]]), havia segut diputat en el [[Congrés dels Diputats|congres]]. En [[1983]], es va integrar en el [[Partit Demócrata Lliberal]] de [[Antonio Garrigues Walker]]. Posteriorment es va integrar en [[Unió Valenciana]].
Fon designat candidat del seu partit, [[Unió Valenciana]] en la candidatura [[Coalició Europea (1999)|Coalició Europea]] per a les [[eleccions al Parlament Europeu de 1999 (Espanya)|eleccions al Parlament Europeu de 1999]], com a número tres. La coalició va obtindre dos escans que se van anar rotant entre els representants dels partits constituents de la coalició. Monsonís fon [[Parlament Europeu|eurodiputat]] entre [[2003]] i [[2004]], succeint a [[Isidoro Sánchez]] ([[Coalició Canaria|CC]]) integrat en el [[Grup del Partit Europeu dels Lliberals, Demócrates i Reformistes]]. Es va opondre al pacte entre [[Unió Valenciana]] i el [[Partit Popular]] en [[2004]].
{{successió | títul = [[President de la Generalitat Valenciana|President del Consell del País Valencià]] | periodo = [[1979]] - [[1982]] | predecessor = [[Josep Lluís Albiñana]] | successor = [[Joan Lerma]] }}
== Enllaços externs ==
*[http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Diccionari biogràfic de polítics valencians 1810-2005], Institució Alfons el Magnànim.
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3580_19_316124__Comunitat_Valenciana-Enrique-Monsonis-revela-secretos-yperipecias-vitales-memorias Enric Monsonís revela secrets i peripècies vitals en les seues memòries], ''[[Levante-EMV]]'', 2 de juliol del 2007.
[[Categoria:Presidents de la Generalitat Valenciana]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Regionalisme valencià]]
[[Categoria:Naturals de la província de Castelló]]
[[Categoria:Diputats de la Llegislatura Constituent d'Espanya]]
[[Categoria:Eurodiputats d'Espanya]]
[[Categoria:Consellers de la Generalitat Valenciana]]
== Biografia ==
Fill d'un exportador de taronges, es va establir de jove en [[Alemanya]], a on va arribar a crear la seua pròpia cadena de botigues, nomenada "Hispal". Va ocupar diversos càrrecs polítics (va militar en el [[Partit Democràtic Lliberal|FDP]]) i econòmics (com el de president de la Cambra de Comerç de [[Frankfurt]]).
De volta a [[Espanya]], participa en la [[Federació de Partits Demócrates i Lliberals]] de [[Joaquín Garrigues Walker]], la qual fon un dels components de la coalició que donaria orige a l'[[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]]. En eixa etapa fon assessor del vicepresident del govern [[Fernando Abril Martorell]].
En abril de [[1978]] fon designat conseller d'Agricultura del [[Consell del País Valencià]], orgue [[pre-autonomia|pre-autonòmic]] embrió de la futura [[Generalitat Valenciana]]. Va ocupar este càrrec fins a juny de [[1979]], quan fon nomenat conseller d'Economia i Facenda, Interior i Treball i Obres Públiques, Urbanisme i Turisme.
== president pre-autonòmic ==
Després de la dimissió del socialiste [[Josep Lluís Albiñana]], arraïl de la retirada dels consellers socialistes, que s'havien quedat en minoria en el ple del Consell, fon triat president del Consell, el segon després de la seua creació. Després de l'aprovació del [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] fon president de l'acabada de constituir [[Generalitat Valenciana]] fins que va deixar el seu càrrec per la presa de possessió del primer president electe, el [[PSOE|socialiste]] [[Joan Lerma]].
Durant la [[Llegislatura Constituent d'Espanya|Llegislatura Constituent]] ([[1977]]-[[1979]]) i la [[I Llegislatura d'Espanya|I Llegislatura]] ([[1979]]-[[1982]]), havia segut diputat en el [[Congrés dels Diputats|congres]]. En [[1983]], es va integrar en el [[Partit Demócrata Lliberal]] de [[Antonio Garrigues Walker]]. Posteriorment es va integrar en [[Unió Valenciana]].
Fon designat candidat del seu partit, [[Unió Valenciana]] en la candidatura [[Coalició Europea (1999)|Coalició Europea]] per a les [[eleccions al Parlament Europeu de 1999 (Espanya)|eleccions al Parlament Europeu de 1999]], com a número tres. La coalició va obtindre dos escans que se van anar rotant entre els representants dels partits constituents de la coalició. Monsonís fon [[Parlament Europeu|eurodiputat]] entre [[2003]] i [[2004]], succeint a [[Isidoro Sánchez]] ([[Coalició Canaria|CC]]) integrat en el [[Grup del Partit Europeu dels Lliberals, Demócrates i Reformistes]]. Es va opondre al pacte entre [[Unió Valenciana]] i el [[Partit Popular]] en [[2004]].
{{successió | títul = [[President de la Generalitat Valenciana|President del Consell del País Valencià]] | periodo = [[1979]] - [[1982]] | predecessor = [[Josep Lluís Albiñana]] | successor = [[Joan Lerma]] }}
== Enllaços externs ==
*[http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Diccionari biogràfic de polítics valencians 1810-2005], Institució Alfons el Magnànim.
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3580_19_316124__Comunitat_Valenciana-Enrique-Monsonis-revela-secretos-yperipecias-vitales-memorias Enric Monsonís revela secrets i peripècies vitals en les seues memòries], ''[[Levante-EMV]]'', 2 de juliol del 2007.
[[Categoria:Presidents de la Generalitat Valenciana]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Regionalisme valencià]]
[[Categoria:Naturals de la província de Castelló]]
[[Categoria:Diputats de la Llegislatura Constituent d'Espanya]]
[[Categoria:Eurodiputats d'Espanya]]
[[Categoria:Consellers de la Generalitat Valenciana]]