26 388
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 31:
Llínea 31: − + + + + + + + + +
→Biografia
Publicà ''El Jansenismo dedicado al Filósofo Rancio'' ([[Càdis]], [[1811]]), en el seudònim de ''Ireneo Nystactes'', seguit del molt famós ''Las angélicas fuentes o el tomista en las Cortes'' ([[Càdis]], [[1811]]-[[1813]]). Escrigué també ''Dictamen sobre la segunda proposición preliminar del proyecto de decreto sobre los Tribunales protectores de la religión'' ([[Càdis]], [[1813]]); ''Memoria crítica de una parte del Dictamen y Voto por escrito sobre la Inquisición'' ([[Càdis]], [[1813]]); ''Exposición'' ([[Càdis]], [[1813]]) i ''Conciliación político cristiana del Sí y el No'' ([[Valéncia]], [[1813]]).
Publicà ''El Jansenismo dedicado al Filósofo Rancio'' ([[Càdis]], [[1811]]), en el seudònim de ''Ireneo Nystactes'', seguit del molt famós ''Las angélicas fuentes o el tomista en las Cortes'' ([[Càdis]], [[1811]]-[[1813]]). Escrigué també ''Dictamen sobre la segunda proposición preliminar del proyecto de decreto sobre los Tribunales protectores de la religión'' ([[Càdis]], [[1813]]); ''Memoria crítica de una parte del Dictamen y Voto por escrito sobre la Inquisición'' ([[Càdis]], [[1813]]); ''Exposición'' ([[Càdis]], [[1813]]) i ''Conciliación político cristiana del Sí y el No'' ([[Valéncia]], [[1813]]).
En traslladar-se les corts a Madrit ho fa ell també i en maig de [[1814]] viaja a Valéncia, a on [[Ferrando VII]] li deixa clara la seua animadversió. Per més que se li va aconsellar l'exili, va tornar a Madrit, a on fon detingut en la seua casa i tancat en la Presó de la Corona. En setembre de [[1815]] se li va condenar a sis anys de reclusió en el Convent de la Salceda ([[Guadalajara]]), a confiscació de les seues rendes i a la privació dels seus càrrecs i ocupacions. Allí es va consagrar a escriure una série de poemes que despuix va reunir baix el títul de ''Cancionero de La Salceda''.
En traslladar-se les corts a Madrit ho fa ell també i en maig de [[1814]] viaja a Valéncia, a on [[Ferrando VII]] li deixa clara la seua animadversió. Per més que se li va aconsellar l'exili, va tornar a Madrit, a on fon detingut en la seua casa i tancat en la Presó de la Corona. En setembre de [[1815]] se li va condenar a sis anys de reclusió en el Convent de la Salceda ([[Guadalajara]]), a confiscació de les seues rendes i a la privació dels seus càrrecs i ocupacions. Allí es va consagrar a escriure una série de poemes que despuix va reunir baix el títul de ''Cancionero de La Salceda''.
En el regrés al sistema constitucional se li va reintegrar en l'any [[1820] a la seua canongia de [[Conca]], pero pronte va tornar a Madrit com a diputat per Valéncia. Publicà llavors els llibres que havia escrit en presó:
* ''Apuntes sobre el arresto de los vocales de Cortes, ejecutado en mayo de 1814'' (Madrit, 1820)
* ''Cartas de Don Roque Leal a una amigo suyo, sobre la representación del Arzobispo de Valencia a las Cortes'' (Madrit, 1820)
* ''Observaciones sobre la apología del Altar y el Trono'' (Valéncia, 1820)
* ''Nuevos apuntes sobre las Cartas del señor Alcalá Galiano'' (Madrit, 1821)
* ''Cuestión importante: los diputados de nuestras Cortes ¿son inviolables respecto de la Curia romana?'' (Madrit, 1821).
(Secció per completar)
(Secció per completar)