| + | {{Cita|''Una noticia sobre el idioma en la época de la conquista nos la da la propia 'Crónica de Jaume I', cuando dice que, llegado el día en que se cumplió el término de los siete meses, pactado por el Conquistador, para la rendición del castillo de Bairén, que había de efectuar el alcaide moro Avincedrel, él mismo y D. Pelegrí de Atrocillo, acompañados por una treintena de sirvientes, iniciaron para tal fin, la marcha hacia el castillo de Cullera donde los esperaba D. Jaume. Dice la crónica: "E quant foren a 1.ª font que es dejus la roca del castell, dix l'alcayt a Don Pelegri que'l esperas I poch, que ades l'auria. E mentre que ell l'esperava, vee que se despuylava la almexia que vestia, e assech se en la font, e baya's e gita's l'aygua dessus. E quant se fo banyat, envia messatge a Don Pelegri, I sarray qui SABIA NOSTRE LATI, que la febre l'avia pres e que no podia anar". (Crónica, apart. 312). Es decir, que ese sarraceno, vecino del castillo de Bairen, antes de que lo conquistara D. Jaume en la década de los años cuarenta del siglo XIII, encargado de transmitir verbalmente el anterior encargo del Alcaide moro a D. Pelegrí, resulta que lo hizo en 'el nostre baix llati o romanç'.''|''Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana'' per Francesc Moreno (1995)}} |
| {{Cita|Des de fa decades, el catalanisme ha escrit l'historia bassant-se en les quatre croniques: Llibre dels fets (de Jaume I), Cronica de Bernat Desclot (de Pere II), Cronica de Ramón Muntaner i Cronica de Pere IV (el Ceremonios); les croniques són relats lliteraris que busquen engrandir les gestes de qui les encarregave o directament les dictave (Jaume I), barrejaven informacio real en atra exagerada quan no falsa, per lo tant, sent ferramentes molt importants per als investigadors, es necessari contrastar l'informacio que d'elles traem, en documents coetaneus i aixina arribar a la veritat historica.|''Privilegi de trasllat de la Vila de Castello'', per [[Domingo Gimeno Peña]]}} | | {{Cita|Des de fa decades, el catalanisme ha escrit l'historia bassant-se en les quatre croniques: Llibre dels fets (de Jaume I), Cronica de Bernat Desclot (de Pere II), Cronica de Ramón Muntaner i Cronica de Pere IV (el Ceremonios); les croniques són relats lliteraris que busquen engrandir les gestes de qui les encarregave o directament les dictave (Jaume I), barrejaven informacio real en atra exagerada quan no falsa, per lo tant, sent ferramentes molt importants per als investigadors, es necessari contrastar l'informacio que d'elles traem, en documents coetaneus i aixina arribar a la veritat historica.|''Privilegi de trasllat de la Vila de Castello'', per [[Domingo Gimeno Peña]]}} |