22 123
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + + + + + + + − {{Traduït de |es| Sinagoga}}+ + + + + + + +
sense resum d'edició
[[File:Great Synagogue Plzen CZ.jpg|thumb|right|200px|Sinagoga en [[República Checa]]. ]]
[[File:Great Synagogue Plzen CZ.jpg|thumb|right|200px|Sinagoga en [[República Checa]]. ]]
La '''sinagoga''' és el lloc a on se reunixen els fidels [[judaisme|judeus]], com el lloc de cult i estudis de la més antiga de les [[religió monoteista|religions monoteistes]].
La '''sinagoga''' és el lloc a on se reunixen els fidels [[judaisme|judeus]], com el lloc de cult i estudis de la més antiga de les [[religió monoteista|religions monoteistes]].
Es tracta d'un lloc d'oració i estudi, pero també de reunió, diàlec i interpretació de la Torà, d'ahí el seu nom hebreu: 'Casa de l'Assamblea'.
Estes cases d'assamblea no eren edificis especialment construïts per al cult; un simple local fea a voltes de lloc de reunió, pero també existixen grans edificis per ad esta fi.
Estes cases d'assamblea no eren edificis especialment construïts per al cult; un simple local fea a voltes de lloc de reunió, pero també existixen grans edificis per ad esta fi.
En els seus començos, no sempre es tractava d'edificis construïts específicament per al cult; qualsevol local podia fer les voltes de lloc de reunió, pero en el temps es varen utilisar grans edificis destinats expressament a ser sinagogues.
Estes sinagogues antigues estaven administrades per un notable o un consell de tres notables. L'explicació del text sagrat es reservava a un rabino o algun fidel versat en el coneiximent de la llei mosaica (és dir, transmesa per [[Moisés]]).
Generalment les sinagogues estan orientades cap a [[Jerusalem]]. Al fondo es troba un armari o tabernàcul, l'arca sagrada (Hejal en la tradició sefardí o Aron HaKodesh en la tradició asquenazí), que conté els rolls de la llei (Torá).
==Referències==
==Referències==
* Codex Rossianus 555, Mantua, 1453, fol. 12v
* Philip Wilkinson, Religions, Londres: Dorling Kindersley, 2008; Religiões, Río de Janeiro: Zahar, 2011, pp. 61-83
* Talmud de Babilonia Sabbat 13b, 30b, 115a, Pessa'him 62a-b
== Bibliografia ==
* Daltroff, Jean. La route du judaïsme en Alsace. ed. I.D., col. Guides Découvertes. (en [[francés]])
* Jarassé, Dominique. L'âge d'or des synagogues. ed. Herscher. (en francés)
* Hadas-Lebel, Mireille (2009). Rome, la Judée et les Juifs. ed. A.&J. Picard. París. ISBN 978.2.7084.0842.5. Ver capítulo XII. (en francés)
[[Categoria:Judaisme]]
[[Categoria:Judaisme]]
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura]]