78 863
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + Llínea 20:
Llínea 20: − +
sense resum d'edició
{{Biografia|
{{Biografia|
| nom = Friedrich Wilhelm Nietzsche
| nom = Friedrich Wilhelm Nietzsche
| image =
| image = [Archiu:Nietzsche187a.jpg|200px]
| peu =
| peu = Friedrich Nietzsche
| nacionalitat = [[Alemània|Alemana]]
| nacionalitat = [[Alemània|Alemana]]
| ocupació = Filòsof i escritor.
| ocupació = Filòsof i escritor.
Si be hi ha els qui sostenen que la característica definitoria de Nietzsche no és tant la temàtica que tractava sino l'estil i la subtilea en que ho feya, fon un autor que va introduir, com cap atre, una [[cosmovisió]] que ha reorganisat el pensament del [[sigle XX]], en autors tals com [[Martin Heidegger]], [[Michel Foucault]], [[Jacques Derrida]], [[Gilles Deleuze]], [[Georges Bataille]], [[Gianni Vattimo]] o [[Michel Onfray]], entre uns atres.
Si be hi ha els qui sostenen que la característica definitoria de Nietzsche no és tant la temàtica que tractava sino l'estil i la subtilea en que ho feya, fon un autor que va introduir, com cap atre, una [[cosmovisió]] que ha reorganisat el pensament del [[sigle XX]], en autors tals com [[Martin Heidegger]], [[Michel Foucault]], [[Jacques Derrida]], [[Gilles Deleuze]], [[Georges Bataille]], [[Gianni Vattimo]] o [[Michel Onfray]], entre uns atres.
Nietzsche va rebre ampli reconeiximent durant la segona mitat del [[sigle XX]] com una figura significativa en la filosofia contemporànea. La seua influència va ser particularment notòria en els filòsofs existencialistes, crítics, fenomenològics, postestructuralistes i posmoderns, i en la sociologia de [[Max Weber]]. És considerat un dels tres «mestres de la sospita» (segons la coneguda expressió de [[Paul Ricoeur]]), junt a [[Karl Marx]] i [[Sigmund Freud]].
Nietzsche va rebre ampli reconeiximent durant la segona mitat del [[sigle XX]] com una figura significativa en la filosofia contemporànea. La seua influència va ser particularment notòria en els filòsofs existencialistes, crítics, fenomenològics, postestructuralistes i posmoderns, i en la sociologia de [[Max Weber]]. És considerat un dels tres «mestres de la sospita» (segons la coneguda expressió de [[Paul Ricoeur]]), junt a [[Karl Marx]] i [[Sigmund Freud]].
== Cites ==
== Cites ==