| Si be hi ha els qui sostenen que la característica definitoria de Nietzsche no és tant la temàtica que tractava sino l'estil i la subtilea en que ho feya, fon un autor que va introduir, com cap atre, una [[cosmovisió]] que ha reorganisat el pensament del [[sigle XX]], en autors tals com [[Martin Heidegger]], [[Michel Foucault]], [[Jacques Derrida]], [[Gilles Deleuze]], [[Georges Bataille]], [[Gianni Vattimo]] o [[Michel Onfray]], entre uns atres. | | Si be hi ha els qui sostenen que la característica definitoria de Nietzsche no és tant la temàtica que tractava sino l'estil i la subtilea en que ho feya, fon un autor que va introduir, com cap atre, una [[cosmovisió]] que ha reorganisat el pensament del [[sigle XX]], en autors tals com [[Martin Heidegger]], [[Michel Foucault]], [[Jacques Derrida]], [[Gilles Deleuze]], [[Georges Bataille]], [[Gianni Vattimo]] o [[Michel Onfray]], entre uns atres. |
− | Nietzsche va rebre ampli reconeiximent durant la segona mitat del [[sigle XX]] com una figura significativa en la filosofia contemporànea. La seua influència va ser particularment notòria en els filòsofs existencialistes, crítics, fenomenològics, postestructuralistes i posmoderns, i en la sociologia de [[Max Weber]]. És considerat un dels tres «mestres de la sospita» (segons la coneguda expressió de [[Paul Ricoeur]]), junt a [[Karl Marx]] i [[Sigmund Freud]]. | + | Nietzsche va rebre ampli reconeiximent durant la segona mitat del [[sigle XX]] com una figura significativa en la filosofia contemporànea. La seua influència va ser particularment notòria en els filòsofs existencialistes, crítics, fenomenològics, postestructuralistes i posmoderns, i en la sociologia de [[Max Weber]]. És considerat un dels tres «mestres de la sospita» (segons la coneguda expressió de [[Paul Ricoeur]]), junt a [[Karl Marx]] i [[Sigmund Freud]]. |