26 035
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 2:
Llínea 2: + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Durant més de 45 anys va atendre a pobres, malalts, òrfens i moribunts, al mateix temps que guiava l'expansió de la seua congregació, en un primer moment en l'Índia i despuix en atres països del món. Despuix de la seua mort, fon beatificada pel [[papa]] [[Joan Pau II]]. La seua canonisació fon aprovada pel papa [[Francesc]] en [[decembre]] de [[2015]], en acabant de que la Congregació per a les Causes dels Sants reconeguera com a extraordinària la curació d'un brasiler malalt en estat terminal. L'acte oficial de canonisació tingué lloc en [[Roma]] en el matí del dumenge [[4 de setembre]] de [[2016]].
Durant més de 45 anys va atendre a pobres, malalts, òrfens i moribunts, al mateix temps que guiava l'expansió de la seua congregació, en un primer moment en l'Índia i despuix en atres països del món. Despuix de la seua mort, fon beatificada pel [[papa]] [[Joan Pau II]]. La seua canonisació fon aprovada pel papa [[Francesc]] en [[decembre]] de [[2015]], en acabant de que la Congregació per a les Causes dels Sants reconeguera com a extraordinària la curació d'un brasiler malalt en estat terminal. L'acte oficial de canonisació tingué lloc en [[Roma]] en el matí del dumenge [[4 de setembre]] de [[2016]].
Agnes descobrí la seua vocació des de primerenca edat, i en l'any [[1928]] ya havia decidit que estava destinada a la vida religiosa. Fon llavors quan va optar per canviar el seu nom a «Teresa» en referència a la santa patrona dels misioners, [[Teresa de Lisieux]]. Si be va dedicar els següents 20 anys a ensenyar en el convent irlandés de Loreto, va començar a preocupar-se pels malalts i pels pobres de la ciutat de [[Calcuta]]. Açò la va dur a fundar una congregació en l'objectiu d'ajudar als marginats de la societat, primordialment malalts, pobres i persones que no tenien llar.
En la década de [[1970]] era coneguda internacionalment i havia adquirit reputació de persona humanitària i defensora dels pobres i indefensos, en part pel documental i llibre ''Something Beautiful for God'', de [[Malcolm Muggeridge]].
Obtingué el [[Premi Nobel de la Pau]] en l'any [[1979]] i el més alt guardó civil de l'Índia, el [[Bharat Ratna]], en [[1980]], per la seua llabor humanitària. Ad ells es varen sumar una decena de premis i reconeiximents de primer nivell, tant nacionals com a internacionals.
Rebé elogis de moltes persones, governs i organisacions. No obstant, va afrontar també una série de crítiques, com les objeccions de [[Christopher Hitchens]], [[Michael Parenti]], [[Aroup Chatterjee]] i el [[Consell Mundial Hindú]], que li varen atribuir una mentalitat reaccionària i varen criticar la deficient atenció en els seus centres.
En l'any [[2010]], en el centenari del seu naiximent, fon homenajada en tot lo món, i el seu treball elogiat per la presidenta índia [[Pratibha Patil]].
== Cites ==
== Cites ==