22 123
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − '''Teodoro Andreu''' ([[Alzira]], [[1870]] - † [[Valéncia]], [[1935]]), pintor, discípul de [[Joaquim Sorolla]].+ + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Teodoro Juan Andreu Sentamans ([[Alzira]], [[1870]] - † [[Valéncia]], [[1935]]) va ser un pintor i artiste gràfic espanyol. Va ser un seguidor del luminisme valencià de [[Joaquín Sorolla]], de qui va ser primer discípul. Va alcançar la perfecció en la plasmació de la llum de Valéncia en la seua obra, fet que li va fer sumar en el seu anecdotari vital l'acusació per part de Sorolla de furtar-li la llum, mostrant la seua admiració.
== Biografia ==
Teodoro Andreu era fill de José Andreu García i de la seua segona esposa, Ascensió Sentamans Salazar. Va tindre tres germanastres i una germana. A la primerenca edat d'un any, el seu pare va morir ofegat per un desbordament del [[riu Xúquer]]. En l'any [[1875]] junt a la seua mare i germana, es va instalar en [[Madrit]], en el carrer Atocha. Andreu va rebre la primera ensenyança en el colege dels escolapis. Posteriorment va estudiar solfeig i va pertànyer al cor infantil de l'òpera en el Teatre Real.
En l'any [[1884]] va iniciar els seus estudis de dibuix i pintura, primer en l'escola El Foment de les Arts i posteriorment en l'Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat, de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando. El seu primer dibuix conegut va ser ''Cap d'Ecce Homo''. En [[1889]] va entrar en l'estudi de Joaquín Sorolla com a primer discípul. En la finalitat de lliurar-se del servici militar, com a fill de viuda, que li corresponia fer en [[Cuba]], es va dedicar a vendre apunts de flors i frutes.
En l'any [[1902]] es va traslladar a [[Bilbao]], a on va obrir estudi. En esta etapa va viajar a [[Londres]] i [[París]]. En l'any [[1904]] va aprovar oposicions per a professor de l'Escola Superior d'Arts i Indústries i Belles arts de [[Càdis]]. Posteriorment es va instalar en [[Barcelona]], i en [[1909]], any en que va morir la seua mare, va retornar a Valéncia. Va contraure matrimoni en Josefina Settier Banús, que havia conegut en Alzira en l'any [[1905]]. Va tindre quatre fills: Josefina, naixcuda en [[1912]], que va morir en un any d'edat; José Teodoro, naixcut en [[1913]]; Antonio, naixcut en [[1914]], que va morir de [[tifus]] en tres anys d'edat, i Elisa, naixcuda en l'any [[1917]].
Va participar en l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]], organisada per l'[[Ateneu Mercantil]], i va obtindre la medalla d'[[or]]. En [[octubre]] d'eixe any va retornar a la seua terra natal en plaça en l'Escola d'Arts i Oficis de Valéncia. A l'any següent va participar en l'Exposició Nacional celebrada també en esta ciutat i va presentar La Viudeta, Forn de calç, el retrat de D. Froilán Torija i de María Sanchís Banús. En [[Argentina]] va participar en l'Exposició Internacional de Pintura celebrada en [[Buenos Aires]].
En l'any [[1914]] va ser nomenat professor de Terme de Composició Decorativa i Pintura de l'Escola d'Arts i Oficis de [[Santiago de Compostela]], cessant en [[1920]]. Va retornar a Valéncia, a on va ser nomenat director de l'Escola d'Arts i Oficis en l'any [[1925]]. Durant els [[Anys 1920|anys vint]] participa en diverses exposicions en Valéncia, Madrit i Barcelona i és nomenat membre de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carlos de Valéncia]].
El pintor Andreu va morir en el seu domicili de Valéncia el 18 de març de 1935 a l'edat de 64 anys.
En l'any [[1971]] es va celebrar el centenari del naiximent del pintor en una exposició antològica en Valéncia, i una atra en Alzira titulada Exposició homenage en el centenari del naiximent del pintor alcireny Teodoro Andreu a on es varen mostrar, entre uns atres, la colecció de cinc llenços propietat de l'Ajuntament d'Alzira.
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]