Canvis

Protegit per [[Juan Bautista Muñoz]], cosmógraf major d'Índies, es va instalar en Madrit i allí es va relacionar en els més importants erudits ilustrats, en especial en els [[Jansenisme|jansenistes]]. No va conseguir una canongia en Sant Isidre a la que oposità en [[1781]], pero l'ilustrat bisbe de Salamanca i inquisidor general [[Felipe Bertrán]], també protector de l'heleniste [[Pedro Estala]], el va nomenar catedràtic de Teologia en el Seminari de Salamanca.  

Protegit per [[Juan Bautista Muñoz]], cosmógraf major d'Índies, es va instalar en Madrit i allí es va relacionar en els més importants erudits ilustrats, en especial en els [[Jansenisme|jansenistes]]. No va conseguir una canongia en Sant Isidre a la que oposità en [[1781]], pero l'ilustrat bisbe de Salamanca i inquisidor general [[Felipe Bertrán]], també protector de l'heleniste [[Pedro Estala]], el va nomenar catedràtic de Teologia en el Seminari de Salamanca.  

Traduí en vers el llibre de [[Sant Pròsper d'Aquitània]] ''Poema contra los ingratos'' ([[Madrit]], [[1783]]) i també ''Oficio de la Semana Santa'' ([[Madrit]], [[1790]]), molt reimprés. També escrigué ''De la obligación de decir misa con circunspección y pausa'' (Madrit, [[1788]]), pero de nou tingué que abandonar el seu càrrec per indispondres doctrinalment en el restant dels professors i va passar a Madrit com a capellà de Bertrán i calificador del [[Sant Ofici]]. Publica ''De la reverencia con que se debe asistir a misa y de las faltas que en esto se cometen'' (Madrit, [[1791]]) i ''De la lección de la Sagrada Escritura en lenguas vulgares'' ([[Valéncia]], [[1791]]), a on defén la traducció a l'espanyol de la Bíblia. A l'any següent ingressa en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), a on fon bibliotecari, i poc despuix en la [[Real Acadèmia de l'Història]].

Traduí en vers el llibre de [[Sant Pròsper d'Aquitània]] ''Poema contra los ingratos'' ([[Madrit]], [[1783]]) i també ''Oficio de la Semana Santa'' ([[Madrit]], [[1790]]), molt reimprés. També escrigué ''De la obligación de decir misa con circunspección y pausa'' (Madrit, [[1788]]), pero de nou tingué que abandonar el seu càrrec per indispondres doctrinalment en el restant dels professors i va passar a Madrit com a capellà de Bertrán i calificador del [[Sant Ofici]]. Publica ''De la reverencia con que se debe asistir a misa y de las faltas que en esto se cometen'' (Madrit, [[1791]]) i ''De la lección de la Sagrada Escritura en lenguas vulgares'' ([[Valéncia]], [[1791]]), a on defén la traducció a l'espanyol de la Bíblia. A l'any següent ingressa en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), a on fon bibliotecari, i poc despuix en la [[Real Acadèmia de l'Història]].