26 689
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 53:
Llínea 53: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Activitat política
El seu distanciament en el PSOE es va produir de forma paulatina quan el PSOE va acollir les tesis de [[Jesús Eguiguren]], que pretenia acostar el partit al nacionalisme vasc. També per la política antiterrorista mampresa pel govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero]] i pel mateix PSOE, aixina com per les relacions de [[Patxi López]] i el PSE-EE en l'entorn nacionaliste vasc i abertzale, mostrant les seues reticències cap als contactes mantinguts en [[Batasuna]] i cap al cridat procés de pau obert despuix de l'alt el fòc permanent decretat per [[ETA]], cridant a "l'unitat dels demócrates i a l'acció de la justícia contra els terroristes i tots aquells que els amparen, justifiquen i respalen". En maig de [[2005]] junt a la viuda del seu germà Joseba Pagazaurtundúa, Estíbaliz Garmendia, el també regidor socialiste en [[Miravalles]], Nicolás Gutiérrez, la llavors eurodiputada del PSOE [[Rosa Díez]], el filòsof [[Fernando Savater]] i el professor [[Mikel Iriondo]] enviaren una carta oberta a Patxi López reprochant-li el tracte menys cortés donat a [[María San Gil]], del [[Partit Popular]], front a les parlamentàries de [[Partit Comuniste de les Terres Vasques|EHAK]], en la seua ronda de contactes parlamentaris.
El seu distanciament en el PSOE es va produir de forma paulatina quan el PSOE va acollir les tesis de [[Jesús Eguiguren]], que pretenia acostar el partit al nacionalisme vasc. També per la política antiterrorista mampresa pel govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero]] i pel mateix PSOE, aixina com per les relacions de [[Patxi López]] i el PSE-EE en l'entorn nacionaliste vasc i abertzale, mostrant les seues reticències cap als contactes mantinguts en [[Batasuna]] i cap al cridat procés de pau obert despuix de l'alt el fòc permanent decretat per [[ETA]], cridant a "l'unitat dels demócrates i a l'acció de la justícia contra els terroristes i tots aquells que els amparen, justifiquen i respalen". En maig de [[2005]] junt a la viuda del seu germà Joseba Pagazaurtundúa, Estíbaliz Garmendia, el també regidor socialiste en [[Miravalles]], Nicolás Gutiérrez, la llavors eurodiputada del PSOE [[Rosa Díez]], el filòsof [[Fernando Savater]] i el professor [[Mikel Iriondo]] enviaren una carta oberta a Patxi López reprochant-li el tracte menys cortés donat a [[María San Gil]], del [[Partit Popular]], front a les parlamentàries de [[Partit Comuniste de les Terres Vasques|EHAK]], en la seua ronda de contactes parlamentaris.
=== Unió Progrés i Democràcia ===
En novembre de [[2013]] participà en el II Congrés d'Unió Progrés i Democràcia (UPyD). El 5 de febrer de [[2014]] va anunciar junt a Rosa Díez que es presentaria a les eleccions europees en la posició número 2 de la llista de UPyD com a independent, just despuix de [[Francisco Sosa Wagner]], a qui posteriorment li dedicà un ''fisking''.
Despuix de conseguir l'acta d'eurodiputada, es va afiliar a UPyD, el 3 de setembre de [[2014]]. En octubre de 2014 fon nomenada portaveu de la delegació d'Unió Progrés i Democràcia en el Parlament Europeu en substitució de Francisco Sosa Wagner. Maite Pagazaurtundúa ostenta el càrrec de vicepresidenta segona de la subcomissió de Drets Humans pel [[Grup ALDE]] despuix de la dimissió de l'eurodiputat de UPyD [[Fernando Maura]].
Gràcies a un acort de colaboració electoral entre UPyD i [[Ciutadans]], Maite Pagazaurtundúa es va incorporar com a independent en el lloc número 2 de la llista de Ciutadans per a les eleccions al [[Parlament Europeu]] de [[2019]], conseguint l'acta d'eurodiputada i, encara que mantenint la seua afiliació a UPyD, integrant-se en la delegació Ciutadans Europeus dins del grup polític [[Renovar Europa]].
Despuix de la dissolució de UPyD en decembre de l'any [[2020]] es va integrar en el partit polític Ciutadans.
== Presidenta de la Fundació de Víctimes del Terrorisme ==
Maite Pagaza ha presidit la [[Fundació Víctimes del Terrorisme]] durant els anys [[2005]] i [[2012]], any en que, despuix del canvi de Govern i l'arribada de [[Mariano Rajoy]] (PP) a la Moncloa, fon substituïda per [[María del Mar Blanco]]. Durant el seu mandat va promoure que s'iniciara una campanya per a clarificar els més de 400 assessinats d'ETA sense resoldre, lo que ha eixercitat principalment [[COVITE]] des de llavors. Ademés, va promoure la publicació del llibre ''Vidas Rotas. Historia de los hombres, mujeres y niños víctimas de ETA'', que arreplega la crònica de tots els assessinats comesos per la banda terrorista.
== Obra ==
Ha escrit diversos llibres, com:
* ''Los Pagaza. Historia de una familia vasca'' (Temas de Hoy, 2004): llibre biogràfic en el que conta l'història de la seua família i cóm varen viure l'assessinat del seu germà. L'autora fa un retrat de la societat vasca davant l'acossament violent als no nacionalistes.
* ''El viudo sensible y otros secretos'' (Seix Barral, 2005). Llibre de relats.
* ''Aralda'' (Espasa, 2010)
* ''Operación Cochinillo'' (Editorial Espasa, 2014). Una novela satírica sobre la corrupció que transcorre en Segòvia.
* ''Lluvia de fango'' (Confluencias, 2016). Recopilació d'artículs.
Ademés és articulista quinzenal de la revista femenina ''Yo Dona'', i escriu en assiduïtat en prensa nacional i regional.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==