Canvis

'''Jean Jacques Rousseau''' també conegut per '''J.J. Rousseau''' o simplement '''Rousseau''' ([[Ginebra]], [[Suïssa]], [[28 de juny]] de [[1712]] - [[Ermenonville]], [[França]], [[2 de juliol]] de [[1778]]) fon un polímata suís francòfon. Fon al mateix temps escritor, pedagoc, filòsof, músic, botànic i naturaliste, i encara que fon definit com ilustrat, presentà profundes contradiccions que el varen separar dels principals representants de l'[[Ilustració]], guanyant-se, per eixemple, la feroç malvolença de [[Voltaire]] i sent considerat un dels primers escritors del prerromanticisme.

'''Jean Jacques Rousseau''' també conegut per '''J.J. Rousseau''' o simplement '''Rousseau''' ([[Ginebra]], [[Suïssa]], [[28 de juny]] de [[1712]] - † [[Ermenonville]], [[França]], [[2 de juliol]] de [[1778]]) fon un polímata suís francòfon. Fon al mateix temps escritor, pedagoc, filòsof, músic, botànic i naturaliste, i encara que fon definit com ilustrat, presentà profundes contradiccions que el varen separar dels principals representants de l'[[Ilustració]], guanyant-se, per eixemple, la feroç malvolença de [[Voltaire]] i sent considerat un dels primers escritors del prerromanticisme.

Les seues idees varen imprimir un gir copernicà a la pedagogia centrant-la en l'evolució natural del chiquet i en matèries directes i pràctiques, i les seues idees polítiques varen influir en gran mida en la [[Revolució francesa]] i en el desenroll de les [[Republicanisme|teories republicanes]].  

Les seues idees varen imprimir un gir copernicà a la pedagogia centrant-la en l'evolució natural del chiquet i en matèries directes i pràctiques, i les seues idees polítiques varen influir en gran mida en la [[Revolució francesa]] i en el desenroll de les [[Republicanisme|teories republicanes]].  

Fon crític en el pensament polític i filosòfic desenrollat per [[Thomas Hobbes|Hobbes]] i [[John Locke|Locke]]. Per ad ell, els sistemes polítics basats en la interdependència econòmica i l'interés propi conduïxen a la desigualtat, l'egoisme i, en última instància, a la societat burguesa (terme que fon un dels primers en utilisar). Incorporà la filosofia política conceptes incipients com el de voluntat general i alienació. La seua herència de pensador radical i revolucionari està provablement millor expressada en les seues dos frases més célebres, una continguda en ''El contracte social'', «L'home naix lliure, pero en tots els costats està encadenat», l'atra, del seu ''Emilio, o De l'educació'', «L'home és bo per naturalea».

Fon crític en el pensament polític i filosòfic desenrollat per [[Thomas Hobbes|Hobbes]] i [[John Locke|Locke]]. Per ad ell, els sistemes polítics basats en la interdependència econòmica i l'interés propi conduïxen a la desigualtat, l'egoisme i, en última instància, a la societat burguesa (terme que fon un dels primers en utilisar). Incorporà la filosofia política conceptes incipients com el de voluntat general i alienació. La seua herència de pensador radical i revolucionari està provablement millor expressada en les seues dos frases més célebres, una continguda en ''El contracte social'', «L'home naix lliure, pero en tots els costats està encadenat», l'atra, del seu ''Emilio, o De l'educació'', «L'home és bo per naturalea».

Rousseau es feu amic de [[Denis Diderot]] en [[1742]], i més tart escrigué sobre els problemes romàntics de Diderot en les seues ''Confessions''. Durant el periodo de la Revolució Francesa, Rousseau fon el més popular dels filòsofs entre els membres jacobins.  

Rousseau es feu amic de [[Denis Diderot]] en l'any [[1742]], i més tart escrigué sobre els problemes romàntics de Diderot en les seues ''Confessions''. Durant el periodo de la Revolució Francesa, Rousseau fon el més popular dels filòsofs entre els membres jacobins.  

Fon enterrat com a héroe nacional en el [[Panteó de París]] junt a [[Voltaire]] en [[1794]], 16 anys despuix de la seua mort.

Fon enterrat com a héroe nacional en el [[Panteó de París]] junt a [[Voltaire]] en [[1794]], 16 anys despuix de la seua mort.