Canvis

[[File:Lavandières.jpg|thumb|250px|Representació de les lavandeires per la nit]]

[[File:Lavandières.jpg|thumb|250px|Representació de les lavandeires per la nit]]

Les '''lavandeires''' (en [[espanyol]] lavanderas, en vasc garbigileak, en asturià llavanderes),​ són esperits de la mitologia gallega i del folclore espanyol, en orige en la mitologia celta, que també apareixen en el nort d'[[Espanya]] i Portugal, Bretanya, França, Escòcia i Irlanda.

Les '''lavandeires''' (en [[espanyol]] lavanderas, en vasc garbigileak, en asturià llavanderes),​ són esperits de la mitologia gallega i del folclore espanyol, en orige en la [[mitologia celta]], que també apareixen en el nort d'[[Espanya]] i [[Portugal]], [[Bretanya]], [[França]], [[Escòcia]] i [[Irlanda]].

Segons les diferents llegendes o mits són velles arrugades que freqüenten els [[Riu|rius]], lavaders i fonts, a on treballen en gest hipnòtic i incansable, invitant als que passen prop a ajudar-les (i si li demanen que els ajude a escórrer la roba, deurà anar en conte de no fer-ho en el mateix sentit que elles).  

Segons les diferents llegendes o mits són velles arrugades que freqüenten els [[Riu|rius]], lavaders i fonts, a on treballen en gest hipnòtic i incansable, invitant als que passen prop a ajudar-les (i si li demanen que els ajude a escórrer la roba, deurà anar en conte de no fer-ho en el mateix sentit que elles).  

A voltes se les representa dormint en les branques de les carrasques o en les grutes dels boscs, i en moltes tradicions apareixen en nits de [[lluna]] plena (o també sense lluna) a la vora dels rius, a on llaven els llançols tacats en [[sanc]] que mai desapareix. Víctimes d'una maldicció o superstició semblen referir-se a dònes que varen morir en el part o que varen deixar morir als seus fills sense batejar-los (en la versió catòlica tradicional). Demanen ajuda als vius per a retortillar i escórrerr els seus llançols, i si per por o insolidariat es neguen, el gest pot causar-los la mort.

A voltes se les representa dormint en les branques de les [[Carrasca|carrasques]] o en les grutes dels boscs, i en moltes tradicions apareixen en nits de [[lluna]] plena (o també sense lluna) a la vora dels rius, a on llaven els llançols tacats en [[sanc]] que mai desapareix. Víctimes d'una maldicció o superstició semblen referir-se a dònes que varen morir en el part o que varen deixar morir als seus fills sense batejar-los (en la versió catòlica tradicional). Demanen ajuda als vius per a retortillar i escórrerr els seus llançols, i si per por o insolidariat es neguen, el gest pot causar-los la mort.

En la mitologia celta arreplegada en les llegendes de Cu Chulainn, el [[druïda]] amic del protagoniste li advertix abans de la batalla de que hi ha una lavandeira en el riu i que si ell s'acosta allí morirà. L'héroe li respon que no tem que un fantasma llave roba ensanguinada. I, més tart, mor en la batalla.

En la mitologia celta arreplegada en les llegendes de Cu Chulainn, el [[druïda]] amic del protagoniste li advertix abans de la batalla de que hi ha una lavandeira en el riu i que si ell s'acosta allí morirà. L'héroe li respon que no tem que un fantasma llave roba ensanguinada. I, més tart, mor en la batalla.