Llínea 12: |
Llínea 12: |
| '''Miren Karmele Rotaetxe Amusategi''', més coneguda per '''Karmele Rotaetxe''' ([[Bilbao]], Miren Karmele Rotaetxe Amusategi - † [[2 de maig]] de [[2013]]) fon una llingüista vasca i professora de llingüística general. | | '''Miren Karmele Rotaetxe Amusategi''', més coneguda per '''Karmele Rotaetxe''' ([[Bilbao]], Miren Karmele Rotaetxe Amusategi - † [[2 de maig]] de [[2013]]) fon una llingüista vasca i professora de llingüística general. |
| | | |
− | Karmele estudià en l'[[Universitat de Deusto]] i en l'[[Universitat del País Vasc]] (UPV-EHU). Sent professora de [[francés]], estudià la [[llengua vasca]] durant l'época de [[Franco]]. Dedicà el seu treball a l'estudi de la morfologia i la sintaxis vasques, i a analisar la situació de les llengües europees. La seua tesis "Estudi estructural del vasc en Ondarroa" fon dirigida per [[Koldo Mitxelena]]. Fon membre de la ''Euskaltzaindia'', la [[Real Acadèmia de la Llengua Vasca]] des de [[1979]] i membre d'honor des del [[24 de novembre]] de [[2004]]. | + | Karmele estudià en l'[[Universitat de Deusto]] i en l'[[Universitat del País Vasc]] (UPV-EHU). Sent professora de [[francés]], estudià la [[llengua vasca]] durant l'época de [[Franco]]. Dedicà el seu treball a l'estudi de la morfologia i la sintaxis vasques, i a analisar la situació de les llengües europees. La seua tesis "Estudi estructural del vasc en Ondarroa" fon dirigida per [[Koldo Mitxelena]]. Fon membre de la ''Euskaltzaindia'', la [[Real Acadèmia de la Llengua Vasca]] des de l'any [[1979]] i membre d'honor des del [[24 de novembre]] de [[2004]]. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
Llínea 20: |
Llínea 20: |
| Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] la seua família tingué que exiliar-se perque el seu pare, del Govern vasc, fon condenat a mort. Aixina va passar una gran part de l'infància i la joventut en la ciutat francesa de [[Bordeus]]. | | Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] la seua família tingué que exiliar-se perque el seu pare, del Govern vasc, fon condenat a mort. Aixina va passar una gran part de l'infància i la joventut en la ciutat francesa de [[Bordeus]]. |
| | | |
− | Els estudis universitaris els va fer en [[Espanya]], en [[1967]] es va graduar en Filologia Moderna en l'Universitat vasca de Deusto i obtingué el doctorat en l'[[Universitat de Salamanca]] en l'any [[1977]]. Despuix de començar a ensenyar en l'Universitat de Deusto, en 1977 va estar a càrrec de l'ensenyança i l'ensenyança del vasc en l'[[Universitat de Bilbao]], a on va començar a treballar en la Facultat de Ciències de l'Informació. En [[1978]] es va incorporar a la Facultat de Filosofia i Lletres de [[Vitòria]], i en [[1986]] obtingué la Càtedra de Llingüística General. És membre de la Comissió de Professors de l'Universitat del País Vasc des de [[1992]]. | + | Els estudis universitaris els va fer en [[Espanya]], en [[1967]] es va graduar en Filologia Moderna en l'Universitat vasca de Deusto i obtingué el doctorat en l'[[Universitat de Salamanca]] en l'any [[1977]]. Despuix de començar a ensenyar en l'Universitat de Deusto, en 1977 va estar a càrrec de l'ensenyança i l'ensenyança del vasc en l'[[Universitat de Bilbao]], a on va començar a treballar en la Facultat de Ciències de l'Informació. En [[1978]] es va incorporar a la Facultat de Filosofia i Lletres de [[Vitòria]], i en [[1986]] obtingué la Càtedra de Llingüística General. És membre de la Comissió de Professors de l'Universitat del País Vasc des de l'any [[1992]]. |
| | | |
| Començà a escriure artículs en vasc en les publicacions ''Anaitasuna'' i ''Zeruko Argia'', i més tart en revistes especialisades en llingüística vasca, sempre sobre esta llengua. Dirigí diverses tesis de llicenciatura sobre Llingüística Romànica, Filologia Francesa i Filologia Hispànica, i va colaborar en la preparació del ''Libro Blanco del Euskera''. | | Començà a escriure artículs en vasc en les publicacions ''Anaitasuna'' i ''Zeruko Argia'', i més tart en revistes especialisades en llingüística vasca, sempre sobre esta llengua. Dirigí diverses tesis de llicenciatura sobre Llingüística Romànica, Filologia Francesa i Filologia Hispànica, i va colaborar en la preparació del ''Libro Blanco del Euskera''. |