Canvis

Ingressà en l'any [[1969]], per oposició, en el cos de Tècnics d'Administració General de l'Ajuntament de Madrit, convertint-se en cap del seu servici de Documentació Jurídica.

Ingressà en l'any [[1969]], per oposició, en el cos de Tècnics d'Administració General de l'Ajuntament de Madrit, convertint-se en cap del seu servici de Documentació Jurídica.

Entre [[1963]] i [[1968]], va participar en la redacció de la revista poètica ''Claraboya'' junt a Agustín Delgado, Antonio Llamas i Ángel Fierro. Per aquells temps aparegueren els seus primers poemes, que varen ser reunits en [[1972]] en ''Señales de humo''.

Entre els anys [[1963]] i [[1968]], va participar en la redacció de la revista poètica ''Claraboya'' junt a Agustín Delgado, Antonio Llamas i Ángel Fierro. Per aquells temps aparegueren els seus primers poemes, que varen ser reunits en [[1972]] en ''Señales de humo''.

No obstant, la seua creació lírica fon efímera i va deixar pas definitivament a la ficció narrativa. El seu primer llibre de contes, ''Memorial de hierbas'', aparegué en [[1973]] i la seua primera novela, ''Las estaciones provinciales'', casi 10 anys més tart, en [[1982]]. Ad estes li han seguit moltes atres, algunes de les quals han obtingut prestigiosos premis, com ''La Fuente de la Edad'' ([[1986]]) o ''La ruina del cielo'' ([[2000]]), abdós Premi Nacional de Narrativa i el Premi de la Crítica.

No obstant, la seua creació lírica fon efímera i va deixar pas definitivament a la ficció narrativa. El seu primer llibre de contes, ''Memorial de hierbas'', aparegué en [[1973]] i la seua primera novela, ''Las estaciones provinciales'', casi 10 anys més tart, en [[1982]]. Ad estes li han seguit moltes atres, algunes de les quals han obtingut prestigiosos premis, com ''La Fuente de la Edad'' ([[1986]]) o ''La ruina del cielo'' ([[2000]]), abdós Premi Nacional de Narrativa i el Premi de la Crítica.