26 032
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 57:
Llínea 57: + + + +
sense resum d'edició
En l'any [[2016]] rep la Creu de Sant Jordi de la [[Insigne Capítul de l'Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma|Confraria de Sant Jordi del Centenar de la Ploma]], en la categoria ''Pro Meritis''.
En l'any [[2016]] rep la Creu de Sant Jordi de la [[Insigne Capítul de l'Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma|Confraria de Sant Jordi del Centenar de la Ploma]], en la categoria ''Pro Meritis''.
== Cites ==
{{Cita|Cientificament parlant, la llengua valenciana es una llengua autoctona que te les seues arraïls en terres valencianes. La seua formacio historica s´explica per mig del parlar romanic vernacul de la Valencia musulmana, viu i actiu en el moment de la reconquista del sigle XIII. La llengua romanç dels mossaraps i els musulmans de Valencia no era una llengua fossil sino una llengua evolutiva i modernisant, d´estructura fonetica identica a la llengua valenciana posterior a la reconquista. Aço es lo que mostren i demostren les mes de trenta lleis de fonética historica que descriu Leopoldo Peñarroja a través d´un exhaustiu material extret de fonts arabigues i llatines dels sigles X-XIII en la seua obra magna “El mozárabe de Valencia”. Este romanç es parlava en una area territorial que concorda, en sorprenent exactitut, en lo que Jaume I va designar com a Regnum Valentiae a on molt pronte sorgiria una consciencia valenciana no dialectal, lliteraria i sociologica.|'Idioma valencià front al pancatalanisme', per Joan Romero. Artícul publicat en la revista 'El Palleter', de 12.3.2008.}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==