Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | lloc_mort = [[Piemont]] ?, [[Itàlia]] | | | lloc_mort = [[Piemont]] ?, [[Itàlia]] |
| }} | | }} |
− | '''George de Monte Mayor''', '''George de Montemayor''' o '''Jordi de Monte Mayor''', en portugués original, '''Jorge de Montemor''' ([[Montemor-o-Velho]], [[Portugal]], [[1520]] - [[Piemont]] ?, [[Itàlia]], [[1561]]) fon un escritor i poeta portugués en castellà, músic i cantant. Escritor i poeta hispà-portugués. Fon músic i cantant de la capella de l'infanta Maria, germana de Felip II, i criat dels príncips de Portugal. | + | '''George de Monte Mayor''', '''George de Montemayor''' o '''Jordi de Monte Mayor''', en portugués original, '''Jorge de Montemor''' ([[Montemor-o-Velho]], [[Portugal]], [[1520]] - † [[Piemont]] ?, [[Itàlia]], [[1561]]) fon un escritor i poeta portugués en [[castellà]], músic i cantant. Escritor i poeta hispà-portugués. Fon músic i cantant de la capella de l'infanta Maria, germana de [[Felip II]], i criat dels príncips de Portugal. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
Llínea 20: |
Llínea 20: |
| La seua obra més important és ''Los siete libros de la Diana'', obra impresa per primera volta en la [[ciutat de Valéncia]] i en [[Milà]] cap a l'any [[1559]]. Esta obra, que combina el vers i la prosa, és la primera novela pastoril de la lliteratura en llengua castellana i va eixercir una gran influència en les lletres del [[sigle XVI]]. Fon pronte traduïda al francés, a l'anglés i a l'alemà. | | La seua obra més important és ''Los siete libros de la Diana'', obra impresa per primera volta en la [[ciutat de Valéncia]] i en [[Milà]] cap a l'any [[1559]]. Esta obra, que combina el vers i la prosa, és la primera novela pastoril de la lliteratura en llengua castellana i va eixercir una gran influència en les lletres del [[sigle XVI]]. Fon pronte traduïda al francés, a l'anglés i a l'alemà. |
| | | |
− | El seu ''Cançoner'' (''Cancionero''), publicat en [[1554]], conté poemes religiosos i profans. Els religiosos varen ser prohibits per l'Inquisició per contindre errors teològics; els profans, en canvi, varen alcançar gran èxit i varen tindre fins a sèt edicions diferents ans que acabara el [[sigle XVI]]. Entre ells estan quatre extenses églogues en que imita a [[Sannazaro]] i [[Garcilaso]], i alguns sonets. | + | El seu ''Cançoner'' (''Cancionero''), publicat en l'any [[1554]], conté poemes religiosos i profans. Els religiosos varen ser prohibits per l'Inquisició per contindre errors teològics; els profans, en canvi, varen alcançar gran èxit i varen tindre fins a sèt edicions diferents ans que acabara el [[sigle XVI]]. Entre ells estan quatre extenses églogues en que imita a [[Sannazaro]] i [[Garcilaso]], i alguns sonets. |
| | | |
| Fon també autor d'obres religioses: un ''Diàlec espiritual'' (''Diálogo espiritual''), manuscrit dedicat a Joan III de Portugal; una ''Exposició moral al salm 86'' (''Exposición moral al salmo 86''), editada en [[Amberes]] en [[1554]]; un ''Segon cançoner espiritual'' (''Segundo cancionero espiritual'') ([[1558]]) i tres autos religiosos, que varen ser representats davant el rei Felip II. | | Fon també autor d'obres religioses: un ''Diàlec espiritual'' (''Diálogo espiritual''), manuscrit dedicat a Joan III de Portugal; una ''Exposició moral al salm 86'' (''Exposición moral al salmo 86''), editada en [[Amberes]] en [[1554]]; un ''Segon cançoner espiritual'' (''Segundo cancionero espiritual'') ([[1558]]) i tres autos religiosos, que varen ser representats davant el rei Felip II. |