Tirant lo Blanch té un pont entre l'[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]], puix en les seues pàgines la tradició cavalleresca de la novela d'aventures, en la seua desmesura anecdòtica i lo rudimentari de la construcció, se refina i enriquix en estils formals, humor i ironies que anuncien ya la gran lliteratura narrativa del sigle d'or castellà, i molt especialment a [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]], llector aprofitat de [[Joanot Martorell]], a qui homenajà en el [[En Quixot|Quixot]] salvant a la seua novela de la cremació inquisitorial i calificant-la de ''el millor llibre del món''. | Tirant lo Blanch té un pont entre l'[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]], puix en les seues pàgines la tradició cavalleresca de la novela d'aventures, en la seua desmesura anecdòtica i lo rudimentari de la construcció, se refina i enriquix en estils formals, humor i ironies que anuncien ya la gran lliteratura narrativa del sigle d'or castellà, i molt especialment a [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]], llector aprofitat de [[Joanot Martorell]], a qui homenajà en el [[En Quixot|Quixot]] salvant a la seua novela de la cremació inquisitorial i calificant-la de ''el millor llibre del món''. |