Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
6 bytes afegits ,  13:05 31 oct 2023
sense resum d'edició
Llínea 16: Llínea 16:  
Guimerá era fill de pare català, Agustín Guimerá Fonts, i de mare canària, Margarita Jorge Castellano. Naixqué en Santa Creu de Tenerife, en la que llavors es dia calle Canales, i que actualment du el seu propi nom. Fon batejat el [[10 de maig]] de [[1845]] en la Parròquia Matriu de la Concepció. En [[decembre]] de [[1853]] es va traslladar a viure a [[Catalunya]], acompanyat de sa mare i el seu germà Julio, residint en Barcelona, durant quatre mesos, fins que els seus pares es varen casar el [[3 d'agost]] de [[1854]] i es varen traslladar a viure a la localitat tarraconense d'[[El Vendrell]]. Fon en el colege de Sant Antoni dels pares escolapis de Barcelona, a on va rebre una formació clàssica i en [[castellà]]. Viuria a partir de llavors entre la ciutat comtal i El Vendrell, en la que solia refugiar-se en els seus temps lliures. El seu amic vendrellenc Jaume Ramon i Vidales fon el qui el va introduir en la [[llengua catalana]].
 
Guimerá era fill de pare català, Agustín Guimerá Fonts, i de mare canària, Margarita Jorge Castellano. Naixqué en Santa Creu de Tenerife, en la que llavors es dia calle Canales, i que actualment du el seu propi nom. Fon batejat el [[10 de maig]] de [[1845]] en la Parròquia Matriu de la Concepció. En [[decembre]] de [[1853]] es va traslladar a viure a [[Catalunya]], acompanyat de sa mare i el seu germà Julio, residint en Barcelona, durant quatre mesos, fins que els seus pares es varen casar el [[3 d'agost]] de [[1854]] i es varen traslladar a viure a la localitat tarraconense d'[[El Vendrell]]. Fon en el colege de Sant Antoni dels pares escolapis de Barcelona, a on va rebre una formació clàssica i en [[castellà]]. Viuria a partir de llavors entre la ciutat comtal i El Vendrell, en la que solia refugiar-se en els seus temps lliures. El seu amic vendrellenc Jaume Ramon i Vidales fon el qui el va introduir en la [[llengua catalana]].
   −
Si be Guimerá va iniciar la seua carrera lliterària en la poesia, fon el seu talent com a dramaturc el que li donà fama internacional, encara que no fon fins a haver obtingut el títul de [[Mestre en Gai Saber]] en guanyar els seus tercers [[Jocs Florals]] en [[1877]]. Els seus drames en vers ''Gala Placidia'' ([[1879]]), ''Judith de Welp'' ([[1883]]), Mar y cel ([[1888]]) i ''Rei y monjo'' ([[1890]]) varen convertir a Guimerá en el dramaturc en llengua catalana més important de la seua generació; especialment gràcies a ''Mar y Cel'', que va collir des del mateix instant de la seua estrena un clamorós èxit de crítica i públic. Esta fon la seua primera obra traduïda al castellà, per [[Enrique Gaspar Rimbau|Enrique Gaspar]]. En l'any [[1889]] fon homenajat en la presidència dels Jocs Florals.
+
Si be Guimerá va iniciar la seua carrera lliterària en la poesia, fon el seu talent com a dramaturc el que li donà fama internacional, encara que no fon fins a haver obtingut el títul de [[Mestre en Gai Saber]] en guanyar els seus tercers [[Jocs Florals]] en l'any [[1877]]. Els seus drames en vers ''Gala Placidia'' ([[1879]]), ''Judith de Welp'' ([[1883]]), Mar y cel ([[1888]]) i ''Rei y monjo'' ([[1890]]) varen convertir a Guimerá en el dramaturc en llengua catalana més important de la seua generació; especialment gràcies a ''Mar y Cel'', que va collir des del mateix instant de la seua estrena un clamorós èxit de crítica i públic. Esta fon la seua primera obra traduïda al castellà, per [[Enrique Gaspar Rimbau|Enrique Gaspar]]. En l'any [[1889]] fon homenajat en la presidència dels Jocs Florals.
    
(Secció per completar)
 
(Secció per completar)
123 959

edicions

Menú de navegació