| '''Jean Paul Charles Aymard Sartre''', conegut popularment com a '''Jean Paul Sartre''' o '''Jean-Paul Sartre''' ([[París]], [[França]], [[21 de juny]] de [[1905]] - [[París]], [[França]], [[15 d'abril]] de [[1980]]), fon un filòsof, escritor, noveliste, dramaturc, activiste polític, biógraf i crític lliterari francés, exponent de l'[[existencialisme]] i del [[marxisme humaniste]]. Fon el dècim escritor francés guardonat en el [[Premis Nobel|Premi Nobel de Lliteratura]], en l'any [[1964]], pero el va rebujar explicant en una carta a l'Acadèmia sueca que ell tenia per regla rebujar tot reconeiximent o distinció i que els llaços entre l'home i la cultura devien desenrollar-se directament, sense passar per les institucions establides del sistema. Fon parella de la filòsofa [[Simone de Beauvoir]]. El cor de la seua filosofia residia en el concepte de llibertat i en el seu sentit concomitant de la responsabilitat personal. Va insistir, en una entrevista pocs anys abans de la seua mort, en que mai havia deixat de creure que «L'home es fa a sí mateixa». | | '''Jean Paul Charles Aymard Sartre''', conegut popularment com a '''Jean Paul Sartre''' o '''Jean-Paul Sartre''' ([[París]], [[França]], [[21 de juny]] de [[1905]] - [[París]], [[França]], [[15 d'abril]] de [[1980]]), fon un filòsof, escritor, noveliste, dramaturc, activiste polític, biógraf i crític lliterari francés, exponent de l'[[existencialisme]] i del [[marxisme humaniste]]. Fon el dècim escritor francés guardonat en el [[Premis Nobel|Premi Nobel de Lliteratura]], en l'any [[1964]], pero el va rebujar explicant en una carta a l'Acadèmia sueca que ell tenia per regla rebujar tot reconeiximent o distinció i que els llaços entre l'home i la cultura devien desenrollar-se directament, sense passar per les institucions establides del sistema. Fon parella de la filòsofa [[Simone de Beauvoir]]. El cor de la seua filosofia residia en el concepte de llibertat i en el seu sentit concomitant de la responsabilitat personal. Va insistir, en una entrevista pocs anys abans de la seua mort, en que mai havia deixat de creure que «L'home es fa a sí mateixa». |