Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
57 bytes afegits ,  17:01 22 oct 2023
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Archiu:Almanac La Traca 1917.jpg|300px|thumb|Portada de l'almanac de La Traca publicat en decembre de 1916.]]
+
[[Archiu:Almanac La Traca 1917.jpg|300px|thumb|Portada de l'almanac de La Traca publicat en [[decembre]] de [[1916]]]]
'''La Traca''' fon el nom d'una revista satírica, que començà de tall costumiste i acabà en ideologia política i anticlerical, creada en la [[ciutat de Valéncia]] en l'any [[1884]] i dirigida pel periodiste [[Vicent Miquel Carceller]]. A lo llarc de la seua història ha tingut diversa periodicitat, interrompuda vàries voltes per la censura tant durant el regnat d'[[Alfons XIII]] com durant la [[dictadura de Primo de Rivera]] i la [[II República espanyola|II República]]. Fon publicada tant en valencià com en castellà.
+
'''La Traca''' fon el nom d'una revista satírica, que començà de tall costumiste i acabà en ideologia política i anticlerical, creada en la [[ciutat de Valéncia]] en l'any [[1884]] i dirigida pel periodiste [[Vicent Miquel Carceller]]. A lo llarc de la seua història ha tingut diversa periodicitat, interrompuda vàries voltes per la censura tant durant el regnat d'[[Alfons XIII]] com durant la [[dictadura de Primo de Rivera]] i la [[II República espanyola|II República]]. Fon publicada tant en [[valencià]] com en [[castellà]].
    
== Història ==
 
== Història ==
Llínea 6: Llínea 6:  
=== Primera etapa: sigle XIX ===
 
=== Primera etapa: sigle XIX ===
   −
En la seua primera etapa, ''La Traca'' fon una revista en valencià d'humor satíric i toc costumiste, en l'estil dels sainets de la Valéncia de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX|XX]]. Es publicava en el subtítul "revista pa la chent de tro". Estava dirigida per [[Manuel Lluch i Soler]] i va conseguir publicar 40 números, en unes tirades de fins a 12.000 eixemplars a pesar de sofrir fins a sèt suspensions. La definitiva fon la de març de [[1887]], que va acabar en el director en la presó. No obstant, encara que en periodicitat incerta, encara es va publicar durant el periodo que va de [[1888]] fins a finals de [[1889]]. Despuix del tancament va haver dos intents de resucitar la revista: es va crear aixina ''La Nueva Traca'' en [[1894]], d'escàs èxit (39 números) i en [[1909]] ''La Traca Nova''. Fon en esta etapa quan Miquel Carceller va escomençar a colaborar en la publicació.
+
En la seua primera etapa, ''La Traca'' fon una revista en valencià d'humor satíric i toc costumiste, en l'estil dels sainets de la Valéncia de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX|XX]]. Es publicava en el subtítul "revista pa la chent de tro". Estava dirigida per [[Manuel Lluch i Soler]] i va conseguir publicar 40 números, en unes tirades de fins a 12.000 eixemplars a pesar de sofrir fins a sèt suspensions. La definitiva fon la de [[març]] de l'any [[1887]], que va acabar en el director en la presó. No obstant, encara que en periodicitat incerta, encara es va publicar durant el periodo que va de [[1888]] fins a finals de [[1889]]. Despuix del tancament va haver dos intents de resucitar la revista: es va crear aixina ''La Nueva Traca'' en [[1894]], d'escàs èxit (39 números) i en [[1909]] ''La Traca Nova''. Fon en esta etapa quan Miquel Carceller va escomençar a colaborar en la publicació.
    
=== Segona etapa: regnat d'Alfons XIII ===
 
=== Segona etapa: regnat d'Alfons XIII ===
   −
La segona etapa de la revista, una atra volta en el seu nom original, fon la que la duria a la fama, en bon part gràcies a la seua ànima mater, Vicent Miquel Carceller. El periodiste valencià va reobrir la revista en decembre de [[1911]] en un humor molt més polític. Prova d'això és que Carceller va acabar pres en [[1912]] per una caricatura contra el rei Alfons XIII. Entre [[1910]] i [[1920]], ''La Traca'' fon una revista popular d'humor sicalíptic que hui en dia podria inclús considerar-se machiste. Escrita en un llenguage pobre a mig camí entre el castellà i el valencià, un blanc freqüent de les seues crítiques eren els "coents" o aquells valencià-parlants que en l'àmbit públic parlaven espanyol per considerar-ho de major estatus social.
+
La segona etapa de la revista, una atra volta en el seu nom original, fon la que la duria a la fama, en bon part gràcies a la seua ànima mater, Vicent Miquel Carceller. El periodiste valencià va reobrir la revista en [[decembre]] de [[1911]] en un humor molt més polític. Prova d'això és que Carceller va acabar pres en l'any [[1912]] per una caricatura contra el rei Alfons XIII. Entre [[1910]] i [[1920]], ''La Traca'' fon una revista popular d'humor sicalíptic que hui en dia podria inclús considerar-se machiste. Escrita en un llenguage pobre a mig camí entre el castellà i el valencià, un blanc freqüent de les seues crítiques eren els "coents" o aquells valencià-parlants que en l'àmbit públic parlaven espanyol per considerar-ho de major estatus social.
   −
En l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera, en [[1924]] es va suspendre la publicació de ''La Traca'', i va aparéixer una nova revista: L'Ombra "semanari festiu i literari", que no deixava de ser la mateixa publicació en distint nom, per a burlar la censura. Huitanta i sèt números més tart, en [[1926]], el semanari tornava a canviar el seu nom pel de ''La Chala'', revista que ya no fon tancada. El nom no era nou, ya que en el passat s'havien publicat dos ''La Chala'': una revista fallera lligada a la [[Falla de Na Jordana]] en [[1891]], i un intent de revista satírica publicada per [[Cristóbal Monzó]] en [[1908]].
+
En l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera, en l'any [[1924]] es va suspendre la publicació de ''La Traca'', i va aparéixer una nova revista: L'Ombra "semanari festiu i literari", que no deixava de ser la mateixa publicació en distint nom, per a burlar la censura. Huitanta i sèt números més tart, en [[1926]], el semanari tornava a canviar el seu nom pel de ''La Chala'', revista que ya no fon tancada. El nom no era nou, ya que en el passat s'havien publicat dos ''La Chala'': una revista fallera lligada a la [[Falla de Na Jordana]] en [[1891]], i un intent de revista satírica publicada per [[Cristóbal Monzó]] en l'any [[1908]].
    
=== Tercera etapa: República i Guerra Civil ===
 
=== Tercera etapa: República i Guerra Civil ===
Llínea 18: Llínea 18:  
En la tercera etapa, la republicana, Carceller va recuperar ''La Traca'', en llengua castellana, animat per l'èxit de ''La Chala'', revista que seguia publicant-se en valencià. En el seu exitosíssim primer número, ''La Traca'' va conseguir vendre més de 500.000 eixemplars. El seu humor es va fer cruent i, sobretot, més polític, alineant-se en el [[Front Popular]]. La revista destacava pel seu anticlericalisme, especialment en esclatar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] (una de les seues seccions serà "¿Qué faria vosté en la gent de sotana?" en la que se convidava als llectors a enviar soflames anticlericals).  
 
En la tercera etapa, la republicana, Carceller va recuperar ''La Traca'', en llengua castellana, animat per l'èxit de ''La Chala'', revista que seguia publicant-se en valencià. En el seu exitosíssim primer número, ''La Traca'' va conseguir vendre més de 500.000 eixemplars. El seu humor es va fer cruent i, sobretot, més polític, alineant-se en el [[Front Popular]]. La revista destacava pel seu anticlericalisme, especialment en esclatar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] (una de les seues seccions serà "¿Qué faria vosté en la gent de sotana?" en la que se convidava als llectors a enviar soflames anticlericals).  
   −
La revista va desaparéixer en [[1938]] i, despuix de l'entrada de les forces franquistes en Valéncia, Carceller fon eixecutat junt en el seu colaborador, el dibuixant [[Carlos Gómez Carrera]]. Un atre dels condenats en el mateix procés fon el també dibuixant [[José María Carnicero]].
+
La revista va desaparéixer en l'any [[1938]] i, despuix de l'entrada de les forces franquistes en Valéncia, Carceller fon eixecutat junt en el seu colaborador, el dibuixant [[Carlos Gómez Carrera]]. Un atre dels condenats en el mateix procés fon el també dibuixant [[José María Carnicero]].
   −
Despuix de la guerra, el nom de ''La traca'' fon recuperat pel suplement satíric en valencià de la revista fallera ''Pensat i Fet'', que duraria fins a [[1970]]. Hi ha hagut històricament numeroses revistes falleres o vinculades a falles, en el mateix nom o similar, que res tenen que vore en esta. Un eixemple de publicació diferent pero en el mateix nom ho trobem en abril de [[2008]] quan apareix una nova capçalera, escrita en espanyol, en el subtítul de «Revista de Fiestas de la Comunitat Valenciana».
+
Despuix de la guerra, el nom de ''La traca'' fon recuperat pel suplement satíric en valencià de la revista fallera ''Pensat i Fet'', que duraria fins a [[1970]]. Hi ha hagut històricament numeroses revistes falleres o vinculades a falles, en el mateix nom o similar, que res tenen que vore en esta. Un eixemple de publicació diferent pero en el mateix nom ho trobem en [[abril]] de [[2008]] quan apareix una nova capçalera, escrita en espanyol, en el subtítul de «Revista de Fiestas de la Comunitat Valenciana».
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
124 351

edicions

Menú de navegació