Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
14 bytes afegits ,  21:16 17 oct 2023
Llínea 17: Llínea 17:  
D'orige [[judeu]], va nàixer en el districte del Bronx de [[Nova York]], encara que passà l'infància en [[Brooklyn]]. Als catorze anys deprengué a tocar el [[clarinet]] i a setze anys ya escomençà a escriure succeïts per al ''[[New York Post]]'', el primer dels quals es publicà el [[25 de novembre]] de [[1952]]. En l'any [[1953]] fon contractat per un agent publicitari per a escriure succeïts, i durant un any seguí diversos cursos en l'Universitat de [[Nova York]], que no acabà. Despuix de treballar de guioniste en programes de ràdio i televisió, escomençà a ser reconegut per escriure gags per a l'humoriste [[Sid Caesar]], el primer dels quals fon emés el [[2 de novembre]] de [[1958]].  
 
D'orige [[judeu]], va nàixer en el districte del Bronx de [[Nova York]], encara que passà l'infància en [[Brooklyn]]. Als catorze anys deprengué a tocar el [[clarinet]] i a setze anys ya escomençà a escriure succeïts per al ''[[New York Post]]'', el primer dels quals es publicà el [[25 de novembre]] de [[1952]]. En l'any [[1953]] fon contractat per un agent publicitari per a escriure succeïts, i durant un any seguí diversos cursos en l'Universitat de [[Nova York]], que no acabà. Despuix de treballar de guioniste en programes de ràdio i televisió, escomençà a ser reconegut per escriure gags per a l'humoriste [[Sid Caesar]], el primer dels quals fon emés el [[2 de novembre]] de [[1958]].  
 
[[File:Woody Allen - Sam.JPG|thumb|left|200px|Woody Allen en el compnyers de "Broadway de Play It Again, Sam" ([[1969]])]]
 
[[File:Woody Allen - Sam.JPG|thumb|left|200px|Woody Allen en el compnyers de "Broadway de Play It Again, Sam" ([[1969]])]]
En l'any [[1960]] debutà com a humoriste en el club Blue Angel, i en [[1963]] ya era reconegut en tot el país gràcies a una gira. Debutà en el cine com a guioniste i actor en un paper secundari en ''[[What's New Pussycat?]] (¿Que n'hi ha de nou, Pussycat?)'' (estrenat en els Estats Units el 22 de juny de [[1965]]). En l'any [[1966]] estrenà la seua primera obra de teatre, ''[[Don't drink the water]]'' i va publicar uns primers contes en la revista ''New Yorker''. Com a director la seua primera película fon: ''[[Agarra els diners i corre]]'' (estrenat el 18 d'agost de [[1969]]) i la seua consagració li va arribar en ''[[Annie Hall]]'' (estrenat el 20 d'abril de [[1977]]), per la qual conseguí quatre premis [[Òscar]], que no anà a rebre perque el mateix dia tenia un concert en la seua banda de [[jazz]].
+
En l'any [[1960]] debutà com a humoriste en el club Blue Angel, i en [[1963]] ya era reconegut en tot el país gràcies a una gira. Debutà en el cine com a guioniste i actor en un paper secundari en ''[[What's New Pussycat?]] (¿Que n'hi ha de nou, Pussycat?)'' (estrenat en els Estats Units el 22 de juny de [[1965]]). En l'any [[1966]] estrenà la seua primera obra de teatre, ''[[Don't drink the water]]'' i va publicar uns primers contes en la revista ''New Yorker''. Com a director la seua primera película fon: ''[[Agarra els diners i corre]]'' (estrenat el 18 d'agost de [[1969]]) i la seua consagració li va arribar en ''[[Annie Hall]]'' (estrenat el 20 d'abril de [[1977]]), per la qual conseguí quatre premis [[Premis Òscar|Òscar]], que no anà a rebre perque el mateix dia tenia un concert en la seua banda de [[jazz]].
 
[[File:Estatua Woody Allen en Oviedo.jpg|thumb|200px|Estatua dedicada a Woody Allen en Oviedo (Astúries)]]
 
[[File:Estatua Woody Allen en Oviedo.jpg|thumb|200px|Estatua dedicada a Woody Allen en Oviedo (Astúries)]]
 
És autor d'un atra obra teatral, ''Torna-la a tocar, Sam'' ([[1969]]) i de tres llibres en els que arreplega els seus contes: ''Com acabar d'una en la cultura'' ([[1971]]), ''Sense plomes'' ([[1975]]) i ''Side effects'' ([[1976]]).Es va  relacionar sentimentalment en les actrius [[Diane Keaton]] i [[Mia Farrow]], protagonistes de la majoria de les seues películes. D'esta última té un fill, Satchel (naixcut el [[10 de decembre]] de [[1987]]), pero es separà despuix d'un gran escàndal, en l'any [[1993]], al fer-se públic la relació que mantenia en la filla adoptiva de Mia Farrow (que llavors era la seua parella oficial), Soon-Yi Previn, en la qual s'acabà casant el [[22 de decembre]] de [[1997]]. Com a director, i fins a l'any [[2005]], realisà 35 películes. Recentment, ha fet una película en [[Barcelona]] en [[Scarlett Johansson]], [[Penélope Cruz]] i [[Javier Bardem]], que s'ha estrenat en la [[primavera d'hivern]] de l'any [[2008]].
 
És autor d'un atra obra teatral, ''Torna-la a tocar, Sam'' ([[1969]]) i de tres llibres en els que arreplega els seus contes: ''Com acabar d'una en la cultura'' ([[1971]]), ''Sense plomes'' ([[1975]]) i ''Side effects'' ([[1976]]).Es va  relacionar sentimentalment en les actrius [[Diane Keaton]] i [[Mia Farrow]], protagonistes de la majoria de les seues películes. D'esta última té un fill, Satchel (naixcut el [[10 de decembre]] de [[1987]]), pero es separà despuix d'un gran escàndal, en l'any [[1993]], al fer-se públic la relació que mantenia en la filla adoptiva de Mia Farrow (que llavors era la seua parella oficial), Soon-Yi Previn, en la qual s'acabà casant el [[22 de decembre]] de [[1997]]. Com a director, i fins a l'any [[2005]], realisà 35 películes. Recentment, ha fet una película en [[Barcelona]] en [[Scarlett Johansson]], [[Penélope Cruz]] i [[Javier Bardem]], que s'ha estrenat en la [[primavera d'hivern]] de l'any [[2008]].
225

edicions

Menú de navegació