Canvis

Les '''lleis de Newton''', també conegudes com a '''lleis del moviment de Newton''',{{Harvnp|Pickover|2009|pp=132-170}} són tres principis a partir dels quals s'expliquen una gran part dels problemes plantejats en [[mecànica clàssica]], en particular aquells relatius al [[Moviment (física)|moviment]] dels cossos, que varen revolucionar els conceptes bàsics de la física i el moviment dels cossos en l'univers.

Les '''lleis de Newton''', també conegudes com a '''lleis del moviment de Newton''',{{Harvnp|Pickover|2009|pp=132-170}} són tres principis a partir dels quals s'expliquen una gran part dels problemes plantejats en [[mecànica clàssica]], en particular aquells relatius al [[Moviment (física)|moviment]] dels cossos, que varen revolucionar els conceptes bàsics de la física i el moviment dels cossos en l'univers.

{{cita|Constituïxen els fonaments no solament de la dinàmica clàssica sino també de la [[física  clàssica]] en general. Encara que inclouen certes definicions i en cert sentit poden vore's com a #axioma, Newton va afirmar que estaven basades en observacions i experiments quantitatius; certament no poden derivar-se a partir d'atres relacions més bàsiques. La demostració de la seua validea radica en les seues prediccions... La validea d'eixes prediccions va ser verificada en tots i cadascun dels casos durant més de dos sigles.

{{cita|Constituïxen els fonaments no solament de la dinàmica clàssica sino també de la [[física  clàssica]] en general. Encara que inclouen certes definicions i en cert sentit poden vore's com a #axioma, Newton va afirmar que estaven basades en observacions i experiments quantitatius; certament no poden derivar-se a partir d'atres relacions més bàsiques. La demostració de la seua validea radica en les seues prediccions...}} La validea d'eixes prediccions va ser verificada en tots i cadascun dels casos durant més de dos sigles.

En concreto, la relevancia de estas leyes radica en dos aspectos: por un lado constituyen, junto con la [[transformación de Galileo]], la base de la [[mecánica clásica]], y por otro, al combinar estas leyes con la [[Gravedad|ley de la gravitación universal]], se pueden deducir y explicar las [[leyes de Kepler]] sobre el movimiento planetario. Así, las leyes de Newton permiten explicar, por ejemplo, tanto el [[Mecánica celeste|movimiento de los astros]] como los [[Trayectoria_balística|movimientos de los proyectiles]] artificiales creados por el ser humano y toda la mecánica de funcionamiento de las [[máquina]]s. Su formulación matemática fue publicada por [[Isaac Newton]] en l'any [[1687]] en su obra ''[[Philosophiæ naturalis principia mathematica]]''.Existix, ademés, una versió prèvia en un fragment manuscrit de l'any [[1684]] que porta com a títul ''De motu corporum in mediis regulariter cedentibus''. Per un atre costat, en eixe mateix text queda clar que, originalment, Newton havia propost cinc lleis, de les quals la quarta era el [[Invariancia galileana|principi de relativitat de Galileo]].  

En concreto, la relevancia de estas leyes radica en dos aspectos: por un lado constituyen, junto con la [[transformación de Galileo]], la base de la [[mecánica clásica]], y por otro, al combinar estas leyes con la [[Gravedad|ley de la gravitación universal]], se pueden deducir y explicar las [[leyes de Kepler]] sobre el movimiento planetario. Así, las leyes de Newton permiten explicar, por ejemplo, tanto el [[Mecánica celeste|movimiento de los astros]] como los [[Trayectoria_balística|movimientos de los proyectiles]] artificiales creados por el ser humano y toda la mecánica de funcionamiento de las [[máquina]]s. Su formulación matemática fue publicada por [[Isaac Newton]] en l'any [[1687]] en su obra ''[[Philosophiæ naturalis principia mathematica]]''.Existix, ademés, una versió prèvia en un fragment manuscrit de l'any [[1684]] que porta com a títul ''De motu corporum in mediis regulariter cedentibus''. Per un atre costat, en eixe mateix text queda clar que, originalment, Newton havia propost cinc lleis, de les quals la quarta era el [[Invariancia galileana|principi de relativitat de Galileo]].