| Despuix d'idear diversos emplaçaments, entre ells un ubicat molt prop de l'actual Polígon Alcodar, es va aplegar a la conclusió de que es tenia que comprar els terrenys de la nomenada Alquería dels Moragues, dins del caixco urbà i també aïllat de veïnats i delimitat per una barrera natural, el [[Riu Serpis]]. Dits terrenys es varen adquirir per poc més de 7 millons de [[pessetes]]. En les obres en marcha aplegà el moment de pensar en el nom de l'estadi com obligava la federació. Es proponen vàries alternatives en clara referència valenciana: “Els Naranjales”, “La Barraca” i “La Senda de la Mar”, als que la Junta Directiva de l'equip, afig un atre més, el del seu president “Guillermo Olagüe”. Al final, gana per 85% el nom del president. | | Despuix d'idear diversos emplaçaments, entre ells un ubicat molt prop de l'actual Polígon Alcodar, es va aplegar a la conclusió de que es tenia que comprar els terrenys de la nomenada Alquería dels Moragues, dins del caixco urbà i també aïllat de veïnats i delimitat per una barrera natural, el [[Riu Serpis]]. Dits terrenys es varen adquirir per poc més de 7 millons de [[pessetes]]. En les obres en marcha aplegà el moment de pensar en el nom de l'estadi com obligava la federació. Es proponen vàries alternatives en clara referència valenciana: “Els Naranjales”, “La Barraca” i “La Senda de la Mar”, als que la Junta Directiva de l'equip, afig un atre més, el del seu president “Guillermo Olagüe”. Al final, gana per 85% el nom del president. |