Llínea 1: |
Llínea 1: |
| Probablement el vocable [[quichua]] huachu (orfe, vagabunt) haja segut transformat pels colonisadors espanyols utilisant-se per a nomenar gauchos als vagabunts i guachos als orfens. | | Probablement el vocable [[quichua]] huachu (orfe, vagabunt) haja segut transformat pels colonisadors espanyols utilisant-se per a nomenar gauchos als vagabunts i guachos als orfens. |
| | | |
− | Tambe existix l’hipotesis de que els criolls i mestiços començaren a pronunciar aixina (gaucho) la paraula chaucho, introduïda pels espanyols com una forma modificada del vocablo chaouch, que en arap significa arreador d’animals. | + | Tambe existix l’hipotesis de que els criolls i mestiços començaren a pronunciar aixina (gaucho) la paraula chaucho, introduïda pels espanyols com una forma modificada del vocable chaouch, que en àrap significa arreador d’animals. |
| | | |
| La denominacio s’aplicà generalment a l’element crioll (fills d’espanyols) o mestiç (fills d’espanyols en indigenes), encara que sense sentit racial sino etnic ya que tambe foren gauchos els fills dels immigrants europeus, els negres i els mulats que acceptaren la seua classe de vida. | | La denominacio s’aplicà generalment a l’element crioll (fills d’espanyols) o mestiç (fills d’espanyols en indigenes), encara que sense sentit racial sino etnic ya que tambe foren gauchos els fills dels immigrants europeus, els negres i els mulats que acceptaren la seua classe de vida. |
| | | |
− | L’ambient del gaucho fon la planura que s’exte des de la [[Patagonia]] fins als confins orientals d’[[Argentina]], les serres i trencalls del noroest argenti i sur de Tarija ([[Bolivia]]), fins a l'Estat de Riu Gran del Sur, en [[Brasil]] (gaúcho). | + | L’ambient del gaucho fon la planura que s’exten des de la [[Patagonia]] fins als confins orientals d’[[Argentina]], les serres i trencalls del noroest argenti i sur de Tarija ([[Bolivia]]), fins a l'Estat de Riu Gran del Sur, en [[Brasil]] (gaúcho). |
| | | |
− | El proces evolutiu del gaucho i l’us d'eixa paraula se desenrrollà sense solucio de continuitat. Diferents tipos de gaucho existiren en [[Argentina]] ans de 1810, es dir, ans de ser coneguts en eixe nom. Peons de camp existiren des de que començaren a formar-se les primeres façendes de camp, encara que hajen segut poques al principi. El tercer tipo - que despres es nomenà gaucho alçat – va existir en reduït numero. Pero no foren els primitius peons ni els "fora de la llei" els qui li donaren la caracteristica suficientment fort per a cridar l’atencio. | + | El proces evolutiu del gaucho i l’us d'eixa paraula se desenrollà sense solucio de continuitat. Diferents tipos de gaucho existiren en [[Argentina]] ans de 1810, es dir, ans de ser coneguts en eixe nom. Peons de camp existiren des de que començaren a formar-se les primeres facendes de camp, encara que hagen segut poques al principi. El tercer tipo - que despres es nomenà gaucho alçat – va existir en reduït numero. Pero no foren els primitius peons ni els "fora de la llei" els qui li donaren la caracteristica suficientment fort per a cridar l’atencio. |
| | | |
| Habils ginets i criadors de ganado, es caracterisaren per la seua destrea fisica, la seua altivea, el seu caracter reservat i melancolic. | | Habils ginets i criadors de ganado, es caracterisaren per la seua destrea fisica, la seua altivea, el seu caracter reservat i melancolic. |
| | | |
− | Casi totes les faenes eren realisades a cavall, animal que va constituïr son millor companyo i tota la seua riquea. El llançament del llaç, la domada i el rodeig de façenda, les travesies, eren realisades per estos ginets, que feyen del cavall el seu millor instrument. | + | Casi totes les faenes eren realisades a cavall, animal que va constituir son millor companyo i tota la seua riquea. El llançament del llaç, la doma i el rodeig de facenda, les travessies, eren realisades per estos ginets, que feyen del cavall el seu millor instrument. |
| | | |
− | Quan el païs convocà als seus fills per a lluitar per l’independencia, els gauchos ingresaren en les files patriotes. L’audacia, l’habilitat per a cavalcar i el gran coneiximent del terreny, van fer d’ells uns excelents soldats. | + | Quan el país convocà als seus fills per a lluitar per l’independencia, els gauchos ingressaren en les files patriotes. L’audacia, l’habilitat per a cavalcar i el gran coneiximent del terreny, van fer d’ells uns excelents soldats. |
| | | |
| Va estar en els eixercits nacionals a traves del nostre territori i en ells va pelear en l’Alt Peru a les ordens del General [[Manuel Belgrano]] o en el General [[José de San Martín]] en [[Chacabuco]] i [[Maipu]]. | | Va estar en els eixercits nacionals a traves del nostre territori i en ells va pelear en l’Alt Peru a les ordens del General [[Manuel Belgrano]] o en el General [[José de San Martín]] en [[Chacabuco]] i [[Maipu]]. |
| | | |
− | En el nort del païs atres homens defengueren en gran destrea i valor les fronteres de la nostra patria naixent, feent la [[Guerra Gaucha]]. | + | En el nort del país atres homens defengueren en gran destrea i valor les fronteres de la nostra patria naixent, fent la [[Guerra Gaucha]]. |
| | | |
| | | |
| [[Categoria:Cultura]] | | [[Categoria:Cultura]] |
| [[Categoria:Cultura Argentina]] | | [[Categoria:Cultura Argentina]] |