És un element sòlit a temperatura ambiente (20 °C). És maleable, i s'oxida de forma superficial a temperatura ambient. Este efecte el fa resistent a la corrosió per mig de pasivació. Per tant s'utilisa per a recobrir atres metals, protegint-los aixina de la corrosió. Es troba ademés en moltes aleacions. En doblar una barra d'este metal es produïx un sò característic cridat crit de l'estany, produït per la fricció dels cristals que el componen. Una de les seues característiques més cridaneres és que baix determinades condicions tèrmiques sofrix la pesta de l'estany. L'estany pur té dos variants alotrópiques: l'estany gris, pols no metàlica, semiconductor, d'estructura cúbica i estable a temperatures inferiors a 13,2 °C, que és molt fràgil i té un pes específic més baix que el blanc; i l'estany blanc, el normal, metàlic, conductor elèctric, d'estructura tetragonal i estable a temperatures per damunt de 13,2 °C.