El relleu del municipi presenta dos parts ben diferenciades. La mitat septentrional està ocupada per una série de cerros (Serreta del Randero) la màxima elevació del qual la constituïx el Creu de la Saliva (341 metros), sobre el que s'alcen les ruïnes de l'[[ermita]] de Santa Ana. La mitat meridional la forma un pla sedimentari en altures inferiors als cent metros i ocupat pels cultius de regadiu. Cap al sur corren els barrancs d'aigües temporals de Foya i del Bot, tributaris del [[riu Cànyoles]]. La població està edificada en la falda d'un cerro, lo que dona orige a la pendent que presenten alguns carrers, a una altura de 109 metros sobre el nivell de la mar. L'altitut oscila entre els 341 metros al nort i els 80 metros al sur. | El relleu del municipi presenta dos parts ben diferenciades. La mitat septentrional està ocupada per una série de cerros (Serreta del Randero) la màxima elevació del qual la constituïx el Creu de la Saliva (341 metros), sobre el que s'alcen les ruïnes de l'[[ermita]] de Santa Ana. La mitat meridional la forma un pla sedimentari en altures inferiors als cent metros i ocupat pels cultius de regadiu. Cap al sur corren els barrancs d'aigües temporals de Foya i del Bot, tributaris del [[riu Cànyoles]]. La població està edificada en la falda d'un cerro, lo que dona orige a la pendent que presenten alguns carrers, a una altura de 109 metros sobre el nivell de la mar. L'altitut oscila entre els 341 metros al nort i els 80 metros al sur. |