25 107
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 30:
Llínea 30: − + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Trayectòria lliterària
En l'any [[2000]] publicà el llibre ''La nina i la perla'' (Lalka i perła), ensaig sobre la novela ''La nina'' (Lalka) de [[Bolesław Prus]].
En l'any [[2000]] publicà el llibre ''La nina i la perla'' (Lalka i perła), ensaig sobre la novela ''La nina'' (Lalka) de [[Bolesław Prus]].
(Secció per completar)
L'obra de dèneu relats curts ''Concert de varis tambors'' (Gra na wielu bębenkach), publicada en [[2001]], també va competir pel Premi Lliterari Nike. Dos dels relats d'este llibre varen ser adaptats al cine: Żurek, per Ryszard Brylski en [[2003]]; y ''Ariadna en Naxos'' per Agnieszka Smoczyńska en [[2007]], baix el títul ''Aria Diva''.
En l'any [[2004]] publica ''Ostatnie historie'' (Històries últimes), a on presenta l'història de [[Polònia]] i [[Ucrània]] a través de les experiències de tres dònes de la mateixa família: yaya, mare i filla.
En [[2006]] publica el llibre ''Anna Inn en els sepulcres del món'' (Anna Inn w grobowcach świata), novela basada en la mitologia sumèria, com a part del proyecte ''Canongate Myth Series''.
En la primera mitat d'octubre de [[2007]] va aparéixer la novela ''Bieguni'' (Els errants). Tokarczuk, que va treballar en ella tres anys, senyala que la majoria de les notes les va prendre estant de viage. En l'introducció escriu: «no és un llibre de viages. No es descriuen monuments ni llocs. No és un diari de viage ni un reportage. Pretenc mirar més allà de lo que significa viajar, moure's, desplaçar-se. ¿Qué té sentit? ¿Qué nos aporta? Qué significa.» Com ella mateixa diu, "escriure noveles és com contar-se contes una mateixa en la madurea, com fan els chiquets abans de dormir, que utilisen el llenguage que es troba en la frontera entre el somi i la consciència, descrivint i creant".
El 5 d'octubre de [[2008]] va rebre el Premi Lliterari Nike.
En [[2009]] es va publicar la seua novela titulada ''Sobre els ossos dels morts'' (Prowadź swój pług przez kości umarłych). És un llibre basat en un esquema de la novela negra que servix a Tokarczuk, com sempre, per a presentar la complexitat del món i l'entorn humà. Els acontenyiments passen en un lloc oblidat entre les montanyes (Kotlina Kłodzka, a on viu l'escritora), en el que ocorren una série de morts. La narradora de l'història, una dòna major, poc atractiva per a protagonisar una novela contemporànea, conta les morts violentes i les explica com una venjança dels animals salvages front als qui els maten: els caçadors. El misteri dels crims es resol al final. En la novela està present el tema tant de la responsabilitat com de l'irresponsabilitat humana front al món de la naturalea.
El llibre fon criticat pel radicalisme ecologiste que representa la protagonista i narradora, encara que no hi ha motius per a interpretar esta veu com la de l'autora mateixa.
No obstant, es presenta al llector el tema del radicalisme i la mitologia personal i a on poden dur-li a una, encara que basant-se en les bones intencions. La novela abunda en cites de [[William Blake]]. El llibre fon adaptat al cine per Agnieszka Holland i Katarzyna Adamik en [[2017]] baix el títul ''Pokot'' (en valencià ''El rastre'').
En [[2018]] es va convertir en la primera escritora polaca en rebre el premi Man Booker International per la seua novela ''Els errants'', que havia segut traduïda a l'anglés per Jennifer Croft.
En octubre de [[2019]], l'Acadèmia Sueca va anunciar que el premi Nobel de Lliteratura de 2018, que no havia pogut ser otorgat en el seu any per qüestions internes, recaïa en Tokarczuk.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==