− | '''Francesc Badenes i Dalmau''' ([[Alberich]], [[Ribera Alta]] ([[Comunitat Valenciana]]), [[1859]] - † [[Valéncia]], [[21 de giner]] de [[1917]]), escritor i poeta espanyol, fon un dels personages més destacats de la [[Renaixença valenciana|Renaixença Valenciana]] junt a [[Teodor Llorente|Teodor Llorente i Olivares]]. Formà part de la societat [[Lo Rat Penat]] des de l'any [[1878]], i les seues idees progressistes el portaren a ingressar en l'any [[1888]] en la societat L'Oronella. Participà assíduament en els [[Jocs Florals]] de la ciutat de Valéncia, en els que fon guardonat en l'any [[1898]] en la Flor Natural. | + | '''Francesc Badenes i Dalmau''' ([[Alberich]], [[Ribera Alta]] ([[Comunitat Valenciana]]), [[1859]] - † [[Valéncia]], [[21 de giner]] de [[1917]]), [[escritor]] i [[poeta]] valencià, fon un dels personages més destacats de la [[Renaixença valenciana|Renaixença Valenciana]] junt a [[Teodor Llorente|Teodor Llorente i Olivares]]. Formà part de la societat [[Lo Rat Penat]] des de l'any [[1878]], i les seues idees progressistes el portaren a ingressar en l'any [[1888]] en la societat L'Oronella. Participà assíduament en els [[Jocs Florals]] de la ciutat de Valéncia, en els que fon guardonat en l'any [[1898]] en la Flor Natural. |
| Conreà la poesia de caràcter romàntic, caracterisada per un viu sentiment del paisage. Als díhuit anys d'edat va estrenar el seu primer drama, Honradea i Perfidia, Poemes Llarcs, que obtingué un èxit clamorós. En l'any següent publicà el poema El Remoli ([[1881]]), que seguiren, en [[1897]], Mariola, Flors de Xúquers i, en l'any [[1900]], Rondalles del Poble, en pròlec d'A. Masriera i abdós en caràcter dramàtic, que, en Cants de la Ribera ([[1911]]), constituïxen lo millor i més inspirat de la seua obra poetica. | | Conreà la poesia de caràcter romàntic, caracterisada per un viu sentiment del paisage. Als díhuit anys d'edat va estrenar el seu primer drama, Honradea i Perfidia, Poemes Llarcs, que obtingué un èxit clamorós. En l'any següent publicà el poema El Remoli ([[1881]]), que seguiren, en [[1897]], Mariola, Flors de Xúquers i, en l'any [[1900]], Rondalles del Poble, en pròlec d'A. Masriera i abdós en caràcter dramàtic, que, en Cants de la Ribera ([[1911]]), constituïxen lo millor i més inspirat de la seua obra poetica. |