112 461
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 54:
Llínea 54: − + − + + + + + + + + +
→Economia
== Economia ==
== Economia ==
La major part dels cultius són de secà, principalment el [[cep]], l'[[olivera]] i el [[cereal]]. En les hectàrees de regadiu es cultiva: [[alfals]], [[cereal|cereals]] i [[hortalisa|hortalises]]. Hi ha [[ganaderia]] de llana, vacuna, cabria i porcina.
La major part dels cultius són de secà, principalment el [[cep]], l'[[olivera]] i el [[cereal]]. En les hectàrees de regadiu es cultiva: [[alfals]], [[cereal|cereals]] i [[hortalisa|hortalises]].
Població eminentment [[agricultura|agrícola]], destaquen el seu [[vi]] i l'[[aigua]], que és distribuïx per tot Espanya.
Població eminentment [[agricultura|agrícola]], destaquen el seu [[vi]] i l'[[aigua]], que és distribuïx per tot [[Espanya]].
L'agricultura ha estat orientada tradicionalment al cultiu de la vinya (700 ha) i dels cereals (500 ha), encara que en els últims anys han cobrat força els frutals d'os (260 ha), l'[[armeler]] (351 ha) i l'[[olivera]] (428 ha). Els viticultors estan en la seua majoria associats al Celler Cooperatiu «La Vinya» i des de l'any [[1980]] conten en una planta embotelladora i marques pròpies que s'expedixen a varis punts d'Espanya i de l'estranger.
El regadiu conta en una chicoteta horta tradicional propenca a les cases del poble que va escomençar a organisar-se en 1776 aprofitant el curt cabal de la font del lloc. Al començament del [[sigle XX]] es va perforar la Mina i es va incrementar el cabal i la superfície regada. Ya en les [[Anys 1950|décades de 1950]] i [[Anys 1960|1960]] va tindre lloc una atra ampliació de la zona regada en aigua de pous en el pla que s'estén cap a l'est, mentres que cap a l'any [[1980]] es va posar en marcha el pla de rec de la Foia de Manuel-Bovalar, en tecnologia moderna (rec per aspersió), encara que no va donar els resultats buscats.
La ganaderia conta en vàries raberes d'[[Ovella|oví]] i [[Cabra|caprí]], aixina com numeroses granges de [[Porc|porcí]] i aus.
L'indústria no ha conseguit arraïlar en gran mida en la població. Al començament del sigle XX funcionaven vàries fàbriques d'aiguardent, alguna de les quals va aplegar a tindre notables dimensions, aixina com mija dotzena de fusteries, dos yesars i una alfarería. En l'actualitat queden algunes serreries i han sorgit unes poques empreses de tipo familiar dedicades a la fabricació de mobles de [[fusta]] i de canya i [[vímen]], per influència de [[Mogente]]. A elles es poden afegir atres d'índole divers com a bossos de [[plàstic]], alimentació i ceràmica.
== Monuments ==
== Monuments ==