Canvis

[[Archiu:Mar Cantabrico.png|right|220px]]  

[[Archiu:Mar Cantabrico.png|right|220px]]

[[Archiu:marcantabrico.jpg|thumb|220px|Riscle en [[Sopela]], en el [[País Vasc]] ]]  

La '''mar Cantàbrica''' és una [[mar]] litoral de l'[[oceà Atlàntic]] que banya la costa nort de la [[península Ibèrica]] i la costa suroest de [[França]]. Tradicionalment comprén des de la punta d'[[Estaca de Bares]] ([[Galícia]]) fins a la desembocadura del [[riu Adur]] ([[País Vasc]]/[[Landes]]). La part que banya les costes del [[País Vasc]] és més coneguda com a [[golf de Viscaya]] o '''golf de Gascunya'''. Va ser batejada per l'[[Antiga Roma]] en el [[sigle I a. C.]] com a ''Sinus Cantabrorum'' (o "oceà dels [[càntabre]]s").

La '''mar Cantàbrica''' és una [[mar]] litoral de l'[[oceà Atlàntic]] que banya la costa nort de la [[península Ibèrica]] i la costa suroest de [[França]]. Tradicionalment comprén des de la punta d'[[Estaca de Bares]] ([[Galícia]]) fins a la desembocadura del [[riu Adur]] ([[País Vasc]]/[[Landes]]). La part que banya les costes del [[País Vasc]] és més coneguda com a [[golf de Viscaya]] o '''golf de Gascunya'''. Va ser batejada per l'[[Antiga Roma]] en el [[sigle I a. C.]] com a ''Sinus Cantabrorum'' (o "oceà dels [[càntabre]]s").

Constituïx una mar de transició entre les mars fredes del nort i les temperades del [[tròpic]], cosa que fa que siga un [[ecotò]] d'espècies vegetals i animals d'aigües fredes.

Constituïx una mar de transició entre les mars fredes del nort i les temperades del [[tròpic]], cosa que fa que siga un [[ecotò]] d'espècies vegetals i animals d'aigües fredes. Els forts vents del noroest que bufen sobre esta mar tenen l'orige en les baixes pressions centrades sobre les [[illes Britàniques]] i la [[mar del Nort]], en combinació en l'[[anticicló]] de les [[Açores]]. La distància recorreguda pel [[vent]] i el manteniment de la seua direcció i velocitat constants fa que es generen [[ona|ones]] que oscilen entre 2,5 i 3 metros d'alçària, lo que origina un mar molt agitat. En condicions molt particulars, més propícies durant els mesos d'[[abril]]-[[maig]] i [[setembre]]-[[octubre]], els vents de l'oest poden conseguir magnituts de [[galerna]], en ones que arriben a superar els 9 metros.

Els forts vents del noroest que bufen sobre esta mar tenen l'orige en les baixes pressions centrades sobre les [[illes Britàniques]] i la [[mar del Nort]], en combinació en l'[[anticicló]] de les [[Açores]]. La distància recorreguda pel [[vent]] i el manteniment de la seua direcció i velocitat constants fa que es generen [[ona|ones]] que oscilen entre 2,5 i 3 metros d'alçària, lo que origina un mar molt agitat. En condicions molt particulars, més propícies durant els mesos d'[[abril]]-[[maig]] i [[setembre]]-[[octubre]], els vents de l'oest poden conseguir magnituts de [[galerna]], en ones que arriben a superar els 9 metros.

A mesura que nos aproximem a la costa [[França|francesa]], les aigües van sent més càlides. Posseïx una [[salinitat]] mijana del 35%, encara que esta senya varia molt en funció del règim de pluges imperant en la zona. Té una significativa amplitut de marea i és travessada pel [[corrent del Golf]].

A mesura que nos aproximem a la costa [[França|francesa]], les aigües van sent més càlides. Posseïx una [[salinitat]] mijana del 35%, encara que esta senya varia molt en funció del règim de pluges imperant en la zona. Té una significativa amplitut de marea i és travessada pel [[corrent del Golf]].