42 064
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 22:
Llínea 22: + + + + + + + + +
sense resum d'edició
|}
|}
</center>
</center>
== Economia ==
Enova ha segut de la mateixa manera que molts atres municipis de la Comunitat Valenciana, una terra d'agricultors, tant és aixina que durant la presència musulmana fins a la conquista aragonesa el territori estava articulat a través d'[[Alqueria|alqueries]] àraps, sent estes les que supondrien la base per a l'articulació cristiana.
La seua economia per tant ha estat basada tradicionalment en l'agricultura, a on predominen els cultius de regadiu, cítrics i [[hortalices]], i també predominen els cultius de secà dedicats a [[oliveres]] i [[armelers]]. Ademés, Énova té 334 hectàrees de monts que s'aprofitaven per a pastures. Fa algun temps hi havia extenses plantacions d'[[arròs]] i numerosos caps de ganado, pero actualment ya no existixen, eixos cultius d'arròs.
Associat a l'agricultura tenim un dels elements més reconeixibles del patrimoni enovero: la séquia comuna d'Énova, que no solament recorre la localitat que li dona nom si no que recorre alguns municipis veïns com [[Manuel]], [[Rafelguaraf]], [[la Pobla Llarga]], açò no solament marcaria l'economia si no també la geografia de la zona.
Énova ademés conta en uns monts molt rics en herbes aromàtiques i atres plantes, sent molt abundant també l'[[espart]], un material que encara simple en apariència servia i servix per a usos molt diversos, es poden confeccionar espardenyes, cistelles per als treballs de l'horta, cordes, etc.
== Vore també ==
== Vore també ==