39 455
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 10:
Llínea 10: + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
El cesi és un metal bla, llauger i de baix punt de fusió. És el segon menys electronegatiu de tots els elements despuix del francio. El cesi reacciona en forma vigorosa en [[oxigen]] per a formar una mescla d'òxits. En aire humit, la calor d'oxidació pot ser suficient per a fondre i capcionar el metal. El cesi no reacciona en [[nitrogen]] per a formar nitrur, pero reacciona en l'[[hidrogen]] a temperatures altes per a produir un hidrur molt estable; reacciona en forma violenta en l'[[aigua]] i encara en [[gèl]] a temperatures de fins a –116 °C aixina com en els halógens, [[amoniaco]] i monòxit de carbono. En general, en composts orgànics el cesi experimenta els mateixos tipos de reaccions que el restant dels metals alcalins, pero és molt més reactiu
El cesi és un metal bla, llauger i de baix punt de fusió. És el segon menys electronegatiu de tots els elements despuix del francio. El cesi reacciona en forma vigorosa en [[oxigen]] per a formar una mescla d'òxits. En aire humit, la calor d'oxidació pot ser suficient per a fondre i capcionar el metal. El cesi no reacciona en [[nitrogen]] per a formar nitrur, pero reacciona en l'[[hidrogen]] a temperatures altes per a produir un hidrur molt estable; reacciona en forma violenta en l'[[aigua]] i encara en [[gèl]] a temperatures de fins a –116 °C aixina com en els halógens, [[amoniaco]] i monòxit de carbono. En general, en composts orgànics el cesi experimenta els mateixos tipos de reaccions que el restant dels metals alcalins, pero és molt més reactiu
== Usos ==
=== Perforació petrolífera ===
El major us actual de cesi no radiactiu és en decorreguts de perforació de formiato de cesi per a l'indústria d'extracció de [[petròleu]].
=== Rellonges atòmics ===
Els rellonges atòmics basats en cesi utilisen les transicions electromagnètiques en l'estructura hiperfina dels àtoms de cesi-133 com a punt de referència.
=== Atres usos ==
El cesi metàlic s'utilisa en celes fotoeléctricas, instruments espectrográfics, contadors de centelleo, bulbos de radi, llànties militars de senyals infrarrojes i varis aparats òptics i de detecció. Els composts de cesi s'usen en la producció de [[vidre]] i ceràmica, com a absorbents en plantes de purificació de diòxit de carbono, en microquímica. Les sals de cesi s'han utilisat en medicina com a agents antishock despuix de l'administració de drogues d'arsènic. L'isòtop cesi-137 s'utilisa habitualment en procediments de radioteràpia interna també cridada braquiterapia per al tractament del [[càncer]].
== Referències ==
== Referències ==