Canvis

La superfície és completament montanyosa, desenrollant-se en la seua part nort la serra de l'Au, que també pren el nom del municipi. Els seus cims més elevats són els vèrtiços geodèsics de tercer orde de l'Au (949 m s. n. m.) i del Carcamal (834 msnm). Al surest s'alça la serra del Caballón, en la que es troba el vèrtiç geodèsic de segon orde de Colaita (872 m). Aixina mateix es troben en el terme els vèrtiços geodèsics del Pulpítico (610 m), en el llímit en [[Yátova]] i el Madroñal (582 m), abdós de tercer orde.

La superfície és completament montanyosa, desenrollant-se en la seua part nort la serra de l'Au, que també pren el nom del municipi. Els seus cims més elevats són els vèrtiços geodèsics de tercer orde de l'Au (949 m s. n. m.) i del Carcamal (834 msnm). Al surest s'alça la serra del Caballón, en la que es troba el vèrtiç geodèsic de segon orde de Colaita (872 m). Aixina mateix es troben en el terme els vèrtiços geodèsics del Pulpítico (610 m), en el llímit en [[Yátova]] i el Madroñal (582 m), abdós de tercer orde.

El riu Xúquer servix de llímit durant un llarc recorregut en els térmens de [[Tous]], [[Millars]] i [[Cortes de Pallás]], discorrent encaixonat la major part del seu recorregut, que és molt sinuós

El riu Xúquer servix de llímit durant un llarc recorregut en els térmens de [[Tous]], [[Millars (Valéncia)|Millars]] i [[Cortes de Pallás]], discorrent encaixonat la major part del seu recorregut, que és molt sinuós

==== Localitats llimítrofes ====

==== Localitats llimítrofes ====