Canvis

Els '''cavallers de la Taula Redona''' formen un grup de persones ademés d'una orde de cavalleria mítica i llegendària que apareix en les llegendes artúriques de la nomenada matèria de Bretanya. Segons estes, l'orde va ser fundada quan [[Rei Arturo|Arturo]] va ser proclamat rei de [[Bretanya]] i va fundar la seua cort en [[Camelot]].

La '''Matèria de Bretanya, Mit artúric o Llegenda arturiana''' és el nom colectiu que reben una série de texts escrits durant l'[[Edat Mija]], sobre les tradicions celtes i l'història llegendària de les [[illes britàniques]] i de [[Bretanya]], especialment aquelles centrades en el [[rei Arturo]] i els [[Cavallers de la Taula Redona]].

 

El rei Leodegrance, que governava les terres de Cameilard, en motiu de la boda de la seua filla [[Ginebra (reina)|Ginebra]] en el rei Arturo li va regalar la taula o taula que va donar orige a l'orde. La taula tenia cent cinquanta places que no sempre estaven cobertes, i en elles es varen assentar els més dignes cavallers del seu temps segons conte la llegenda.

 

L'importància de la taula redona residix que ningú la presidia: és dir, cap estava per damunt dels demés. L'orde va començar a decaure quan va sorgir la demanda del Sant Grial que va fer que molts dels cavallers partiren en la seua busca i molts periren en la mateixa, pero el final definitiu de l'orde va ocórrer quan Sir Mordred, fill bastardo del rei i [[Morgause]], la seua mija germana, va fer públics els amors adúlteros entre l'esposa del rei, Ginebra i el primer cavaller d'est, [[Lancelot]], lo que va dur a una guerra civil que va acabar en la mort de Mordred, pràcticament tots els cavallers restants de l'orde (la majoria havien perit durant la busca del Sant Grial) i greus ferides per a Arturo. Despuix d'allò, Arturo va ser dut per [[Morgana]], la menor de les seues tres germanes, a l'illa encantada d'Avalón, per a recuperar-se de les mortals ferides que va sofrir en combat contra el seu fill.

== Referències ==

== Referències ==