3871
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 409:
Llínea 409: + + Llínea 424:
Llínea 426: − + − − * Us del pronom i adjectiu 'atre' com una forma clàssica i actual del valencià i l'exclussió de ''altre'' que és una variació arcaica paralela, la qual és la que utilisa la AVL.
→Pronoms personals
* Us general de vosté i vostés en conte de ''vós'', el qual se considera arcaic i soles s'utilisa en contexts religiossos o en referència a persones en molt alt estatus.
* Us general de vosté i vostés en conte de ''vós'', el qual se considera arcaic i soles s'utilisa en contexts religiossos o en referència a persones en molt alt estatus.
* Us del pronom i adjectiu 'atre' com una forma clàssica i actual del valencià i l'exclussió de ''altre'' que és una variació arcaica paralela, la qual és la que utilisa la AVL.
* Us habitual del pronom mateixa invariable en femení singular, quan és usat com pronom i no com adjetiu, inclús quan l'objecte és masculí o plural: Ell mateixa, Ells mateixa.
* Us habitual del pronom mateixa invariable en femení singular, quan és usat com pronom i no com adjetiu, inclús quan l'objecte és masculí o plural: Ell mateixa, Ells mateixa.
* El pronom adverbial ''hi'' és una forma obsoleta que no s'inclou en l'estàndart de la RACV: yo vaig (allí), yo jugue (ad això). I no s'utilisa ''hi'' com faria la AVL: ''jo hi vaig, jo hi jugue''.<br>Existix el pronom impersonal 'hi' acompanyant al verp haver: hi ha, hi havia. De fet, també és possible acompanyar el verp haver sempre en 'n'hi' (excepte en registre formal), a on ne/en és un pleonasme, com habitualment ocorre en valencià: n'hi ha molta gent; n'hi havia un castell.
* El pronom adverbial ''hi'' és una forma obsoleta que no s'inclou en l'estàndart de la RACV: yo vaig (allí), yo jugue (ad això). I no s'utilisa ''hi'' com faria la AVL: ''jo hi vaig, jo hi jugue''.<br>Existix el pronom impersonal 'hi' acompanyant al verp haver: hi ha, hi havia. De fet, també és possible acompanyar el verp haver sempre en 'n'hi' (excepte en registre formal), a on ne/en és un pleonasme, com habitualment ocorre en valencià: n'hi ha molta gent; n'hi havia un castell.
* El pronom dèbil ne/en no substituïx a un complement de lloc començant per de, ni un complement introduït per de (complement de nom, verbal o de règim) que no siga partitiu ni expresse cantitat. Per eixemple: vinc de Valéncia; parle de Maria. Estos complements són substituïts per: vinc d'allí; parle d'ella. I no per ''en vinc'' o ''en parle'' com faria la AVL, lo qual no resulta natural en valencià.<br>A banda de l'expresió dels partitius i la cantitat, existix un us del pronom ne/en en els verps de moviment acompanyats d'un atre pronom (pronominal o reflexiu): me'n vaig d'ací, se n'ix / se n'ix d'allí.
* El pronom dèbil ne/en no substituïx a un complement de lloc començant per de, ni un complement introduït per de (complement de nom, verbal o de règim) que no siga partitiu ni expresse cantitat. Per eixemple: vinc de Valéncia; parle de Maria. Estos complements són substituïts per: vinc d'allí; parle d'ella. I no per ''en vinc'' o ''en parle'' com faria la AVL, lo qual no resulta natural en valencià.<br>El pronom ne/en te quatre ussos, substituir a un complement directe indefinit (menge pomes > en menge), un complement en sentit partitiu (expressa una part d'algo) (caigueren dos llimes > ne caigueren dos), un complement prepocicional introduit per de que siga partitiu o expresse cantitat (Tinc poc d'arròs > En tinc poc) i en els verps de moviment acompanyats d'un atre pronom (pronominal o reflexiu): me'n vaig d'ací, se n'ix d'allí.
===El verp===
===El verp===