Canvis

A causa d'una crisis dinàstica per la successió de [[Sancho IV el Brau]], l'infant Ferrando de la Porca, un aspirant illegítim a la Corona de Castella, va demanar ajuda a [[Jaume II d'Aragó]] a canvi de donar-li, en cas de conseguir la Corona, el Regne de Múrcia, segons els acorts secrets de Calatayut ([[1289]]), Ariza ([[giner]] [[1296]]) i Sària ([[febrer]] 1296). Aprofitant la situació, [[Jaume II]] va procedir a la conquista del Regne de Múrcia.

A causa d'una crisis dinàstica per la successió de [[Sancho IV el Brau]], l'infant Ferrando de la Porca, un aspirant illegítim a la Corona de Castella, va demanar ajuda a [[Jaume II d'Aragó]] a canvi de donar-li, en cas de conseguir la Corona, el Regne de Múrcia, segons els acorts secrets de Calatayut ([[1289]]), Ariza ([[giner]] [[1296]]) i Sària ([[febrer]] 1296). Aprofitant la situació, [[Jaume II]] va procedir a la conquista del Regne de Múrcia.

Alacant va ser conquistada en [[abril]] de 1296, a pesar de la resistència de l'alcait del castell [[Nicolás Pérez]], acabant en la sobirania castellana. Aixina i tot, [[Jaume II d'Aragón|Jaume II]] va respectar els privilegis i institucions anteriors encara que adaptant-les a la nova situació política, particularment despuix de la incorporació d'Alacant, i el restant de comarques limítrofes al [[Regne de Valéncia]] per mig de la modificació d'allò que s'havia fixat en el Tractat d'Almizra ([[Sentència Arbitral de Torrelles]], [[1304]] i [[Tractat d'Elig]], [[1305]]).

Alacant va ser conquistada en [[abril]] de 1296, a pesar de la resistència de l'alcait del castell [[Nicolás Pérez]], acabant en la sobirania castellana. Aixina i tot, [[Jaume II d'Aragón|Jaume II]] va respectar els privilegis i institucions anteriors encara que adaptant-les a la nova situació política, particularment despuix de la incorporació d'Alacant, i el restant de comarques llimítrofes al [[Regne de Valéncia]] per mig de la modificació d'allò que s'havia fixat en el Tractat d'Almizra ([[Sentència Arbitral de Torrelles]], [[1304]] i [[Tractat d'Elig]], [[1305]]).

La repoblació cristiana continuà, en una velocitat i número majors, per lo que la població originàriament castellana, quedà en minoria entre la població cristiana. No obstant, fins a la primera expulsió dels moriscs, la població d'orige àrap era majoritària en comparació en els cristians.

La repoblació cristiana continuà, en una velocitat i número majors, per lo que la població originàriament castellana, quedà en minoria entre la població cristiana. No obstant, fins a la primera expulsió dels moriscs, la població d'orige àrap era majoritària en comparació en els cristians.