Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Fill de [[Felipe Garín Ortiz de Taranco]] i de María de los Ángeles Llombart Rodríguez. Cursà la carrera de Dret i recent llicenciat fon nomenat director del [[Museu de Sant Pio V|Museu de Sant Pio V de Belles Arts de Valéncia]] en l'any [[1969]], succeint a son pare. Posteriorment es va doctorar en Filosofia i Lletres i va eixercir la docència d'història de l'art en Valéncia. En [[1970]] va guanyar la càtedra d'Història de l'Art de la Facultat de Belles Arts de l'Universitat Politècnica de Valéncia. Entre [[1972]] i [[1987]] va dirigir, paralelament, el [[Museu Nacional de Ceràmica González Martí]], de la mateixa ciutat. Entre [[1976]] a [[1979]], a l'hora que dirigia els dos Museus, el de Belles Arts i el de Ceràmica de Valéncia, va eixercir com a comissari nacional de Museus i Exposicions i com a subdirector general de Museus.

Fill de [[Felipe Garín Ortiz de Taranco]] i de María de los Ángeles Llombart Rodríguez. Cursà la carrera de Dret i recent llicenciat fon nomenat director del [[Museu de Sant Pio V|Museu de Sant Pio V de Belles Arts de Valéncia]] en l'any [[1969]], succeint a son pare. Posteriorment es va doctorar en Filosofia i Lletres i va eixercir la docència d'història de l'art en Valéncia. En l'any [[1970]] va guanyar la càtedra d'Història de l'Art de la Facultat de Belles Arts de l'Universitat Politècnica de Valéncia. Entre els anys [[1972]] i [[1987]] va dirigir, paralelament, el [[Museu Nacional de Ceràmica González Martí]], de la mateixa ciutat. Entre [[1976]] a [[1979]], a l'hora que dirigia els dos Museus, el de Belles Arts i el de Ceràmica de Valéncia, va eixercir com a comissari nacional de Museus i Exposicions i com a subdirector general de Museus.

Fon nomenat director del Museu del Prado en abril de [[1991]]. Durant esta etapa com a director del Museu del Prado es varen finalisar les obres de la quarta fase d'acondicionament del museu, que varen afectar a més de cinquanta sales, i es varen incorporar numeroses obres a l'institució, i gestione el comissariat de numeroses exposicions en el Prado. Les exposicions varen ser també part important del Museu i es varen organisar vàries sobre el periodo de [[Felip III]] i el [[Barroc en Espanya]]. Despuix de dos anys de direcció en el Prado, Felipe Garín Llombart presentà la seua dimissió per motius personals. Despuix de dimitir, tornaria a Valéncia per a dirigir vàries societats estatals de respal a l'art i seria nomenat coordinador de l'Institut de Conservació i Restauració de Bens Culturals del Ministeri de Cultura, sent-ho fins a [[1995]]. Eixe mateix any se li nomenaria director de l'[[Institut Cervantes]] en [[Roma]].

Fon nomenat director del Museu del Prado en [[abril]] de [[1991]]. Durant esta etapa com a director del Museu del Prado es varen finalisar les obres de la quarta fase d'acondicionament del museu, que varen afectar a més de cinquanta sales, i es varen incorporar numeroses obres a l'institució, i gestione el comissariat de numeroses exposicions en el Prado. Les exposicions varen ser també part important del Museu i es varen organisar vàries sobre el periodo de [[Felip III]] i el [[Barroc en Espanya]]. Despuix de dos anys de direcció en el Prado, Felipe Garín Llombart presentà la seua dimissió per motius personals. Despuix de dimitir, tornaria a Valéncia per a dirigir vàries societats estatals de respal a l'art i seria nomenat coordinador de l'Institut de Conservació i Restauració de Bens Culturals del Ministeri de Cultura, sent-ho fins a l'any [[1995]]. Eixe mateix any se li nomenaria director de l'[[Institut Cervantes]] en [[Roma]].

En l'any [[1996]] seria designat com a director de l'Acadèmia d'Espanya en Roma i en [[2002]] com a president de la Societat Estatal per a l'Acció Cultural Exterior, càrrec que ocuparia fins a decembre de [[2004]].

En l'any [[1996]] seria designat com a director de l'Acadèmia d'Espanya en Roma i en [[2002]] com a president de la Societat Estatal per a l'Acció Cultural Exterior, càrrec que ocuparia fins a decembre de [[2004]].