26 038
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Felipe Vicente Garín Llombart''' (Valéncia, 1943 - Valéncia, 6 de setembre de 2023) fon un historiador de l'art i museògraf Valenci…»
'''Felipe Vicente Garín Llombart''' ([[Valéncia]], [[1943]] - [[Valéncia]], [[6 de setembre]] de [[2023]]) fon un historiador de l'art i museògraf [[Valencians|valencià]]. Catedràtic d'Història de l'Art per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] (UPV). Des de l'any [[1985]] treballà en el Patronat del [[Museu del Prado]], aplegant a ser el seu director entre [[1991]] i [[1993]].
== Biografia ==
Fill de [[Felipe Garín Ortiz de Taranco]] i de María de los Ángeles Llombart Rodríguez. Cursà la carrera de Dret i recent llicenciat fon nomenat director del [[Museu de Sant Pio V|Museu de Sant Pio V de Belles Arts de Valéncia]] en l'any [[1969]], succeint a son pare. Posteriorment es va doctorar en Filosofia i Lletres i va eixercir la docència d'història de l'art en Valéncia. En [[1970]] va guanyar la càtedra d'Història de l'Art de la Facultat de Belles Arts de l'Universitat Politècnica de Valéncia. Entre [[1972]] i [[1987]] va dirigir, paralelament, el [[Museu Nacional de Ceràmica González Martí]], de la mateixa ciutat. Entre [[1976]] a [[1979]], a l'hora que dirigia els dos Museus, el de Belles Arts i el de Ceràmica de Valéncia, va eixercir com a comissari nacional de Museus i Exposicions i com a subdirector general de Museus.
Fon nomenat director del Museu del Prado en abril de [[1991]]. Durant esta etapa com a director del Museu del Prado es varen finalisar les obres de la quarta fase d'acondicionament del museu, que varen afectar a més de cinquanta sales, i es varen incorporar numeroses obres a l'institució, i gestione el comissariat de numeroses exposicions en el Prado. Les exposicions varen ser també part important del Museu i es varen organisar vàries sobre el periodo de [[Felip III]] i el [[Barroc en Espanya]]. Despuix de dos anys de direcció en el Prado, Felipe Garín Llombart presentà la seua dimissió per motius personals. Despuix de dimitir, tornaria a Valéncia per a dirigir vàries societats estatals de respal a l'art i seria nomenat coordinador de l'Institut de Conservació i Restauració de Bens Culturals del Ministeri de Cultura, sent-ho fins a [[1995]]. Eixe mateix any se li nomenaria director de l'[[Institut Cervantes]] en [[Roma]].
En l'any [[1996]] seria designat com a director de l'Acadèmia d'Espanya en Roma i en [[2002]] com a president de la Societat Estatal per a l'Acció Cultural Exterior, càrrec que ocuparia fins a decembre de [[2004]].
Des de l'any [[2011]] fon Director del Consorci de Museus de Valéncia.
== Comissariat d'exposicions ==
Les exposicions com a comissari han segut numeroses:
“El siglo XV valenciano”. (1973), “Vicente López (1772-1850)”. Ayuntamiento Valencia (1972) “José Garnelo y Alda”. Valencia-Madrid 1976 “Pintura española del siglo XX”. Museo de Arte Moderno. México D.F. (1978) “Joan de Juanes”. Valencia-Madrid (1979-1980) “Ignacio Pinazo”. Valencia-Madrid (1981), “Cien años de cultura manchega”. Madrid (1982) “Los Sorolla de La Habana”.Valencia, Madrid, Barcelona, Alicante, Palma (1985), “Los Pinazo. Cien años de expresión artística”. Valencia-Alicante (1990-1991), “Tesoros del arte español”. Pabellón de España. Expo Sevilla.(1992) “Los Benlliure, retrato de familia”, Roma-Valencia (1998) “Pintura preciosista de la Colección Carmen Thyssen , Catania-Roma- Valencia(1999) “Velázquez, il suo terzo viaggio a Italia” Roma (2001) “Que trata de España. Artistas españoles en la colección de la CGIL” Roma (2002) “ I Borgia, l´arte del potere”, Valencia-Roma (2002) “Juan Barjola”. Valencia-Gijón (2006) “Empresas con arte. Una mirada a la pintura española contemporánea”. Madrid (2008). “La visión de España” de Sorolla. Colección de la Hispanic Society New York. Exposiciones en Valencia, Barcelona, Madrid, Bilbao, Sevilla, Málaga (2007-2009). “Jaime I. Memoria y mito histórico”. Valencia (2008-2009) “Valencia 1909-2009. Cien años de diálogo de pintura y escultura”. Valencia (2009) “La luz de las imágenes. La gloria del barroco”. Valencia (2009-2010) “Ramón de Soto. La elipse del tiempo”. Alfaz del Pi (2009-2010) “Victoria Cano. El poder de la huella”. Roma (2010) “La colección artística del Colegio Imperial de Niños Huérfanos de San Vicente Ferrer” Valencia (2010) “Antonio Tomás”. Valencia (2011) “Un tiempo, un espacio. Uiso Alemany-Vicente Peris”. Valencia (2011) “Crowns. Juan Genovés”. Valencia (2013) “Colección Mariano Yera”. Alicante, Castellón, Valencia (2014-2015) “Colección Abelló”. Madrid (2014-2015).
== Publicacions i treballs científics ==
Principalment sobre teoria de l'Art, museologia, pintura dels sigles XV, XVI i XIX, aixina com sobre fondos del Museu de Valéncia i Museu del Prado i des de [[1998]] sobre [[Joaquín Sorolla]] i la seua época, diversos llibres i artículs.
== Distincions ==
* Medalla d'Argent al Mèrit en les Belles Arts. Ministeri de Cultura d'Espanya (1982).
* Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana (1994).
* Encomana de Número de l'Orde al Mèrit Civil. Espanya (2002).
* Gran Creu de l'Orde de Jaume I. Generalitat Valenciana (Valéncia, 2008).
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Felipe_Gar%C3%ADn_Llombart Felipe Garín en Wikipedia]
== Biografia ==
Fill de [[Felipe Garín Ortiz de Taranco]] i de María de los Ángeles Llombart Rodríguez. Cursà la carrera de Dret i recent llicenciat fon nomenat director del [[Museu de Sant Pio V|Museu de Sant Pio V de Belles Arts de Valéncia]] en l'any [[1969]], succeint a son pare. Posteriorment es va doctorar en Filosofia i Lletres i va eixercir la docència d'història de l'art en Valéncia. En [[1970]] va guanyar la càtedra d'Història de l'Art de la Facultat de Belles Arts de l'Universitat Politècnica de Valéncia. Entre [[1972]] i [[1987]] va dirigir, paralelament, el [[Museu Nacional de Ceràmica González Martí]], de la mateixa ciutat. Entre [[1976]] a [[1979]], a l'hora que dirigia els dos Museus, el de Belles Arts i el de Ceràmica de Valéncia, va eixercir com a comissari nacional de Museus i Exposicions i com a subdirector general de Museus.
Fon nomenat director del Museu del Prado en abril de [[1991]]. Durant esta etapa com a director del Museu del Prado es varen finalisar les obres de la quarta fase d'acondicionament del museu, que varen afectar a més de cinquanta sales, i es varen incorporar numeroses obres a l'institució, i gestione el comissariat de numeroses exposicions en el Prado. Les exposicions varen ser també part important del Museu i es varen organisar vàries sobre el periodo de [[Felip III]] i el [[Barroc en Espanya]]. Despuix de dos anys de direcció en el Prado, Felipe Garín Llombart presentà la seua dimissió per motius personals. Despuix de dimitir, tornaria a Valéncia per a dirigir vàries societats estatals de respal a l'art i seria nomenat coordinador de l'Institut de Conservació i Restauració de Bens Culturals del Ministeri de Cultura, sent-ho fins a [[1995]]. Eixe mateix any se li nomenaria director de l'[[Institut Cervantes]] en [[Roma]].
En l'any [[1996]] seria designat com a director de l'Acadèmia d'Espanya en Roma i en [[2002]] com a president de la Societat Estatal per a l'Acció Cultural Exterior, càrrec que ocuparia fins a decembre de [[2004]].
Des de l'any [[2011]] fon Director del Consorci de Museus de Valéncia.
== Comissariat d'exposicions ==
Les exposicions com a comissari han segut numeroses:
“El siglo XV valenciano”. (1973), “Vicente López (1772-1850)”. Ayuntamiento Valencia (1972) “José Garnelo y Alda”. Valencia-Madrid 1976 “Pintura española del siglo XX”. Museo de Arte Moderno. México D.F. (1978) “Joan de Juanes”. Valencia-Madrid (1979-1980) “Ignacio Pinazo”. Valencia-Madrid (1981), “Cien años de cultura manchega”. Madrid (1982) “Los Sorolla de La Habana”.Valencia, Madrid, Barcelona, Alicante, Palma (1985), “Los Pinazo. Cien años de expresión artística”. Valencia-Alicante (1990-1991), “Tesoros del arte español”. Pabellón de España. Expo Sevilla.(1992) “Los Benlliure, retrato de familia”, Roma-Valencia (1998) “Pintura preciosista de la Colección Carmen Thyssen , Catania-Roma- Valencia(1999) “Velázquez, il suo terzo viaggio a Italia” Roma (2001) “Que trata de España. Artistas españoles en la colección de la CGIL” Roma (2002) “ I Borgia, l´arte del potere”, Valencia-Roma (2002) “Juan Barjola”. Valencia-Gijón (2006) “Empresas con arte. Una mirada a la pintura española contemporánea”. Madrid (2008). “La visión de España” de Sorolla. Colección de la Hispanic Society New York. Exposiciones en Valencia, Barcelona, Madrid, Bilbao, Sevilla, Málaga (2007-2009). “Jaime I. Memoria y mito histórico”. Valencia (2008-2009) “Valencia 1909-2009. Cien años de diálogo de pintura y escultura”. Valencia (2009) “La luz de las imágenes. La gloria del barroco”. Valencia (2009-2010) “Ramón de Soto. La elipse del tiempo”. Alfaz del Pi (2009-2010) “Victoria Cano. El poder de la huella”. Roma (2010) “La colección artística del Colegio Imperial de Niños Huérfanos de San Vicente Ferrer” Valencia (2010) “Antonio Tomás”. Valencia (2011) “Un tiempo, un espacio. Uiso Alemany-Vicente Peris”. Valencia (2011) “Crowns. Juan Genovés”. Valencia (2013) “Colección Mariano Yera”. Alicante, Castellón, Valencia (2014-2015) “Colección Abelló”. Madrid (2014-2015).
== Publicacions i treballs científics ==
Principalment sobre teoria de l'Art, museologia, pintura dels sigles XV, XVI i XIX, aixina com sobre fondos del Museu de Valéncia i Museu del Prado i des de [[1998]] sobre [[Joaquín Sorolla]] i la seua época, diversos llibres i artículs.
== Distincions ==
* Medalla d'Argent al Mèrit en les Belles Arts. Ministeri de Cultura d'Espanya (1982).
* Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana (1994).
* Encomana de Número de l'Orde al Mèrit Civil. Espanya (2002).
* Gran Creu de l'Orde de Jaume I. Generalitat Valenciana (Valéncia, 2008).
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Felipe_Gar%C3%ADn_Llombart Felipe Garín en Wikipedia]