| '''Itàlia''' es troba divida en 20 regions administratives, dividides en províncies i estes ademés en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, [[Sicília]], [[Sardenya]] i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en raó a la seua naturalea geogràfica, cultural o social. Els restants es someten a un estatut comú d'administració. | | '''Itàlia''' es troba divida en 20 regions administratives, dividides en províncies i estes ademés en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, [[Sicília]], [[Sardenya]] i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en raó a la seua naturalea geogràfica, cultural o social. Els restants es someten a un estatut comú d'administració. |
− | Encara que '''Itàlia''' ha experimentat un desenroll econòmic admirable des de la [[Segona Guerra Mundial]], i ara li la considera entre les set nacions més riques del mon, en el aspecte polític Itàlia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la política italiana, encara perviu una sensació generalisada de que es el país més caòtic i corrupte d'Europa. La política italiana sol ser fosca, i en el parlament es teixen tot tipo d'aliances i pactes secrets. En el sur de la península i en la illa de [[Sicília]], la mafia te tant o més poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En [[1992]], el assessinat de Giovanni Falcone, un magistrat que investigava el crim organisat, i la subsegüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les institucions italianes, pero en acabant d'anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magres. Sobre el actual primer ministre de Itàlia, [[Silvio Berlusconi]], sempre ha sobrevolat el fantasma de la corrupció, pero ell pareix no importar-li als italians, que li triaren primer ministre dos voltes. | + | Encara que '''Itàlia''' ha experimentat un desenroll econòmic admirable des de la [[Segona Guerra Mundial]], i ara li la considera entre les set nacions més riques del mon, en el aspecte polític Itàlia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la política italiana, encara perviu una sensació generalisada de que es el país més caòtic i corrupte d'Europa. La política italiana sol ser fosca, i en el parlament es teixen tot tipo d'aliances i pactes secrets. En el sur de la península i en l'illa de [[Sicília]], la mafia te tant o més poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En [[1992]], el assessinat de Giovanni Falcone, un magistrat que investigava el crim organisat, i la subsegüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les institucions italianes, pero en acabant d'anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magres. Sobre el actual primer ministre de Itàlia, [[Silvio Berlusconi]], sempre ha sobrevolat el fantasma de la corrupció, pero ell pareix no importar-li als italians, que li triaren primer ministre dos voltes. |