Canvis

'''Galícia''' (en [[gallec]], Galicia -denominació oficial- o Galiza) és una comunitat autònoma espanyola, situada al nort-est de la [[Península Ibèrica]] i formada per les províncies de [[A Corunya]], [[Lugo]], [[Orense]] i [[Pontevedra]]. Geogràficament, llimita al nort en el [[mar Cantàbric]], al sur en [[Portugal]], a l'oest en l'[[oceà Atlàntic]] i a l'est en el [[Principat d'Astúries]] i [[Castella i Lleó]] (províncies de [[Zamora]] i [[Lleó]]).

'''Galícia''' (en [[gallec]], Galicia -denominació oficial- o Galiza) és una comunitat autònoma espanyola, situada al nort-est de la [[Península Ibèrica]] i formada per les províncies de [[A Corunya]], [[Lugo]], [[Orense]] i [[Pontevedra]]. Geogràficament, llimita al nort en el [[mar Cantàbric]], al sur en [[Portugal]], a l'oest en l'[[oceà Atlàntic]] i a l'est en el [[Principat d'Astúries]] i [[Castella i Lleó]] (províncies de [[Zamora]] i [[Lleó]]).

A Galícia pertoquen l'archipèlec de les [[illes Cíes]], l'archipèlec d'Ons, i l'archipèlec de Sàlvora, aixina com atres illes com Cortegada, Arosa, les Sisargas, o las Malveiras.

A Galícia pertoquen l'archipèlec de les [[illes Cíes]], l'[[Illa d'Ons|archipèlec d'Ons]], i l'archipèlec de Sàlvora, aixina com atres illes com Cortegada, Arosa, les Sisargas, o las Malveiras.

Galicia te uns 2,78 millons d'habitants ([[2008]]), en una distribució poblacional que aglomera la major part de la franja entre [[Ferrol]] i [[Vigo]]. [[Santiago de Compostela]] és la capital en un estatut especial, dins de la província de A Corunya.

Galicia te uns 2,78 millons d'habitants ([[2008]]), en una distribució poblacional que aglomera la major part de la franja entre [[Ferrol]] i [[Vigo]]. [[Santiago de Compostela]] és la capital en un estatut especial, dins de la província de A Corunya.

== Denominació ==

== Denominació ==

En l'antiguetat els grecs la dien kaleikói (καλλαικoι), que era el nom en que els seus habitants es coneixien a si mateixos. Lo topònim prové de la denominació dels pobladors celtes que arribaren en dos onades successives, la primera en torn al 1800 a.C. i la segona en torn al sigle IV a. C. (celtes d'Hallstatt). Lo topònim evolucionà a Gallaecia baix l'administració romana. En l'época mija es va contribuir com regne independent, en el nom de Reyno de Galícia format part posteriorment del Regne de Lleó, pero va mantindre el seu caràcter formal de regne (Reyno de Galícia) el territori de l'actual comunitat autònoma fins la divisió territorial de [[1833]], moment en lo qual es crearen les actuals províncies gallegues, i si varen desaparéixer formalment els antics regnes. En el periodo transicional entre l'Edat Antiga i l'Edat Mijana Galícia fon nomenada ocasionalment Suevia degut a que en este territori fon el centre al qual es varen establir les ètnies invasores dels germans sueus (o suavos).

En l'antiguetat els grecs la dien kaleikói (καλλαικoι), que era el nom en que els seus habitants es coneixien a si mateixos. Lo topònim prové de la denominació dels pobladors celtes que arribaren en dos onades successives, la primera en torn al 1800 a.C. i la segona en torn al sigle IV a. C. (celtes d'Hallstatt). Lo topònim evolucionà a Gallaecia baix l'administració romana. En l'época mija es va contribuir com regne independent, en el nom de Reyno de Galícia format part posteriorment del Regne de Lleó, pero va mantindre el seu caràcter formal de regne (Reyno de Galícia) el territori de l'actual comunitat autònoma fins la divisió territorial de [[1833]], moment en lo qual es crearen les actuals províncies gallegues, i si varen desaparéixer formalment els antics regnes. En el periodo transicional entre l'Edat Antiga i l'Edat Mija Galícia fon nomenada ocasionalment Suevia degut a que en este territori fon el centre al qual es varen establir les ètnies invasores dels germans sueus (o suavos).

== Divisió administrativa ==

== Divisió administrativa ==