| + | L'agricultura fins al [[sigle XIX]] va estar basada en el cultiu de [[blat]], encara que per estes dates es va estenent el cultiu del [[safrà]] i les [[creïlles]]. La [[Raïm|vinya]] cobria en l'any [[1840]] una superfície de solament 40 hectàrees i la producció de [[vi]] a penes donava per al consum local. En [[1862]], segons el llibre de contribució rústica i urbana, la vinya ocupava ya 283 ha i el seu cultiu ho practicaven per lo manco 369 dels 450 llauros del terme, encara que només una dotzena contava en lagars propis per a la vinificació, ubicats en la seua major part en el carrer de Valéncia. Al cultiu del safrà se li dedicaven atres 200 ha, pero la major part de la terra seguia sent de sembradura, en 5079 ha de blat i [[ordi]]. L'economia seguix sent bàsicament agrària, en 2500 ha de vinyes, 1100 de [[cereals]] i 950 d'[[armelers]] en els solans de les serres en l'any [[2001]]. També és molt important la ganaderia, en vàries granges de [[Porc|porcins]] i numeroses raberes d'[[Ovella|ovelles]] que alternen la vida en l'estable en les pastures a l'aire lliure. |