Canvis

L'economia de Bunyol descansa principalment sobre l'indústria i el sector servicis. L'agricultura ocupa a tan sol el 2% de la població activa.​ La superfície cultivada ocupa 1712 ha, 229 de regadiu i 1483 de secà.​ Els principals cultius són la [[garrofera]] (517 ha), la [[Raïm|vinya]] (76 ha), l'[[armeler]] (442 ha) i l'[[olivera]] (464 ha).​ La Cooperativa Valenciana Vinícola de Bunyol, fundada en l'any [[1932]] com a successora d'una atra cooperativa del [[sigle XIX]], vinifica unes 60 tonellades de raïm anualment i també produïx [[oli]] i comercialisa garrofa.​ Tradicionalment s'han aprofitat els recursos hidràulics del terme per al regadiu en dos sistemes: el primer usa fonts i manantials de la marge esquerra del riu Bunyol i el segon es val de les aigües dels rius Bunyol i Juanes a través de chicotets assuts i séquies.​

L'economia de Bunyol descansa principalment sobre l'indústria i el sector servicis. L'agricultura ocupa a tan sol el 2% de la població activa.​ La superfície cultivada ocupa 1712 ha, 229 de regadiu i 1483 de secà.​ Els principals cultius són la [[garrofera]] (517 ha), la [[Raïm|vinya]] (76 ha), l'[[armeler]] (442 ha) i l'[[olivera]] (464 ha).​ La Cooperativa Valenciana Vinícola de Bunyol, fundada en l'any [[1932]] com a successora d'una atra cooperativa del [[sigle XIX]], vinifica unes 60 tonellades de raïm anualment i també produïx [[oli]] i comercialisa garrofa.​ Tradicionalment s'han aprofitat els recursos hidràulics del terme per al regadiu en dos sistemes: el primer usa fonts i manantials de la marge esquerra del riu Bunyol i el segon es val de les aigües dels rius Bunyol i Juanes a través de chicotets assuts i séquies.​

L'activitat industrial ocupa al 48% de la població activa i la construcció un 10,5 %. Les activitats industrials conten en llarga tradició en Bunyol, puix ya [[Cavanilles]] en l'any [[1797]] reflectia l'existència de molins paperers i telers.​ Els molins de [[farina]] i paperers (dels que a principis del [[sigle XX]] hi havia 11 i 7, respectivament) utilisaven principalment les aigües canalisades per mig de les séquies per a activar la seua maquinària.​ Varis molins paperers seguixen en actiu en l'actualitat, sent la principal activitat industrial la producció de [[ciment]] (que va supondre un continu fluix d'immigrants a mitan del sigle XX), seguida dels tallers mecànics i les empreses de materials de construcció i construcció de maquinària.​  

L'activitat industrial ocupa al 48% de la població activa i la construcció un 10,5 %. Les activitats industrials conten en llarga tradició en Bunyol, puix ya [[Cavanilles]] en l'any [[1797]] reflectia l'existència de molins paperers i telers.​ Els molins de [[farina]] i paperers (dels que a principis del [[sigle XX]] hi havia 11 i 7, respectivament) utilisaven principalment les aigües canalisades per mig de les séquies per a activar la seua maquinària.​ Varis molins paperers seguixen en actiu en l'actualitat, sent la principal activitat industrial la producció de [[ciment]] (que va supondre un continu fluix d'immigrants a mitan del sigle XX), seguida dels tallers mecànics i les empreses de materials de construcció i construcció de maquinària.​

==La Tomatina==

== Festes ==

[[File:La Tomatina (25.08.2010) - Spain, Buñol 09.jpg|thumb|250px|La Tomatina]]

=== La Tomatina ===

De les seues festes, resalta la "[[Tomatina]]", que és una festa en la que els participants es tiren [[tomata|tomaques]] els uns als atres. Se celebra l'últim [[dimecres]] del més d'[[agost]], enclavada dins de la semana de festes de Bunyol.

De les seues festes, resalta la "[[Tomatina]]", que és una festa en la que els participants es tiren [[tomata|tomaques]] els uns als atres. Se celebra l'últim [[dimecres]] del més d'[[agost]], enclavada dins de la semana de festes de Bunyol.