78 863
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 5:
Llínea 5: − +
sense resum d'edició
La ciutat té una llarga tradició de recint ferial i [[Fira de Leipzig|una de les fires més antigues]] (1190) d'Europa. Junt en [[Frankfurt]], Leipzig és el centre històric de l'imprenta i el comerç. Ademés, conta en una de les universitats —tant clàssica com de música— més antigues d'Alemània. La ciutat fon un dels centres de les manifestacions dels dilluns (''Montagsdemonstrationen'') de 1989, les quals varen donar l'impuls necessari a la [[reunificació alemana]].
La ciutat té una llarga tradició de recint ferial i [[Fira de Leipzig|una de les fires més antigues]] (1190) d'Europa. Junt en [[Frankfurt]], Leipzig és el centre històric de l'imprenta i el comerç. Ademés, conta en una de les universitats —tant clàssica com de música— més antigues d'Alemània. La ciutat fon un dels centres de les manifestacions dels dilluns (''Montagsdemonstrationen'') de 1989, les quals varen donar l'impuls necessari a la [[reunificació alemana]].
En 1813, Leipzig fon testic de la primera derrota de [[Napoleó I]] en la nomenada [[batalla de les Nacions]], en el recort del qual es va alçar en 1911 el ''[[Völkerschlachtdenkmal]]'', en una plataforma de 91&*amp;*nbsp;m d'altura que oferix una vista panoràmica. També en Leipzig es varen celebrar les oracions per la pau, punt de partida de la revolució pacífica de 1989 que va conduir a la [[reunificació alemana]]. Les oracions dels dilluns, que després es varen convertir en manifestacions pacífiques, obriren la porta a la revolució de la [[RDA]].
En 1813, Leipzig fon testic de la primera derrota de [[Napoleó I]] en la nomenada [[batalla de les Nacions]], en el recort del qual es va alçar en 1911 el ''[[Völkerschlachtdenkmal]]'', en una plataforma de 91 metros d'altura que oferix una vista panoràmica. També en Leipzig es varen celebrar les oracions per la pau, punt de partida de la revolució pacífica de 1989 que va conduir a la [[reunificació alemana]]. Les oracions dels dilluns, que després es varen convertir en manifestacions pacífiques, obriren la porta a la revolució de la [[RDA]].
La ciutat ha segut breçol de numeroses personalitats, tals com el filòsof i científic [[Gottfried Wilhelm Leibniz]] (1646), el compositor [[Richard Wagner]] (1813), l'historiador d'art [[Nikolaus Pevsner]] (1902), el tipógraf [[Jan Tschichold]] (1902), el pintor [[Max Beckmann]] o el comuniste [[Karl Liebknecht]] (1871). Atres personalitats varen treballar durant part de la seua vida en la ciutat, tals com els compositors [[Johann Sebastian Bach]], que va faltar en ella en 1750, i [[Felix Mendelssohn Bartholdy]], el filòsof [[Friedrich Nietzsche]], el [[premi Nobel]] de Física [[Werner Heisenberg]] o el constructor d'automòvils [[August Horch]]; el filòsof espanyol [[José Ortega i Gasset]] estudià en esta ciutat, a on va tindre la seua primera trobada «cara a cara» en la [[Crítica de la raó pura|Crítica de la Raó Pura.]]
La ciutat ha segut breçol de numeroses personalitats, tals com el filòsof i científic [[Gottfried Wilhelm Leibniz]] (1646), el compositor [[Richard Wagner]] (1813), l'historiador d'art [[Nikolaus Pevsner]] (1902), el tipógraf [[Jan Tschichold]] (1902), el pintor [[Max Beckmann]] o el comuniste [[Karl Liebknecht]] (1871). Atres personalitats varen treballar durant part de la seua vida en la ciutat, tals com els compositors [[Johann Sebastian Bach]], que va faltar en ella en 1750, i [[Felix Mendelssohn Bartholdy]], el filòsof [[Friedrich Nietzsche]], el [[premi Nobel]] de Física [[Werner Heisenberg]] o el constructor d'automòvils [[August Horch]]; el filòsof espanyol [[José Ortega i Gasset]] estudià en esta ciutat, a on va tindre la seua primera trobada «cara a cara» en la [[Crítica de la raó pura|Crítica de la Raó Pura.]]