78 888
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 95:
Llínea 95: − +
Text reemplaça - 'Fráncfort' a 'Frankfurt'
La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi Francés]]. [[Napoleó]],l'[[Emperador (Títul)|emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar en la dominació estrangera no els reporta als alemans una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].
La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi Francés]]. [[Napoleó]],l'[[Emperador (Títul)|emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar en la dominació estrangera no els reporta als alemans una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].
En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va estallar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemanya. El [[Parlament de Fráncfort|primer Parlament lliurement elegit]], en [[Frankfurt]], va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un estat nacional [[Pangermanisme|pangermànic]], en l'inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «chicoteta Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prussia]].
En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va estallar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemanya. El [[Parlament de Frankfurt|primer Parlament lliurement elegit]], en [[Frankfurt]], va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un estat nacional [[Pangermanisme|pangermànic]], en l'inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «chicoteta Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prussia]].
El [[parlament]] va exigir que, com emperador alemà, el [[rei]] de [[Prussia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví i concebre's a sí mateix com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemana.
El [[parlament]] va exigir que, com emperador alemà, el [[rei]] de [[Prussia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví i concebre's a sí mateix com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemana.