Llínea 305: |
Llínea 305: |
| | | |
| L'indústria ocupa al 6,2% de la població activa del municipi. Destaquen les fàbriques d'alumini, de tabac ([[Altadis]]; l'antiga fàbrica de Tabaquera va ser durant diversos sigles de gran importància econòmica en la ciutat, arribant a tindre contractades a més de 4.000 empleats), de maquinària, de materials de construcció i de productes alimentaris. Dins de l'àrea metropolitana, les activitats fabrils tenen gran importància en el municipi de [[Sant Vicent del Raspeig]] (lloc que ha servit d'àrea d'expansió i descongestió fabril per a la capital), on se troba la major fàbrica de l'aglomeració d'Alacant, una fàbrica de producció de ciment de la multinacional Cemex. Els principals polígons industrials del municipi són el polígon de Les Talayes, el del Pla de la Vallonga, el d'Aigua Amarga i la zona industrial de la Florida. | | L'indústria ocupa al 6,2% de la població activa del municipi. Destaquen les fàbriques d'alumini, de tabac ([[Altadis]]; l'antiga fàbrica de Tabaquera va ser durant diversos sigles de gran importància econòmica en la ciutat, arribant a tindre contractades a més de 4.000 empleats), de maquinària, de materials de construcció i de productes alimentaris. Dins de l'àrea metropolitana, les activitats fabrils tenen gran importància en el municipi de [[Sant Vicent del Raspeig]] (lloc que ha servit d'àrea d'expansió i descongestió fabril per a la capital), on se troba la major fàbrica de l'aglomeració d'Alacant, una fàbrica de producció de ciment de la multinacional Cemex. Els principals polígons industrials del municipi són el polígon de Les Talayes, el del Pla de la Vallonga, el d'Aigua Amarga i la zona industrial de la Florida. |
− |
| |
− |
| |
| | | |
| == Patrimoni històric-artístic d'Alacant == | | == Patrimoni històric-artístic d'Alacant == |
Llínea 327: |
Llínea 325: |
| | | |
| Ademés, en l'[[Albufereta]] se troben els restos arqueològics de la ciutat [[iber]]-[[imperi romà|romana]] de [[Lucentum]], que data dels sigles [[sigle IV adC|IV adC]] al [[sigle III|III dC]]. | | Ademés, en l'[[Albufereta]] se troben els restos arqueològics de la ciutat [[iber]]-[[imperi romà|romana]] de [[Lucentum]], que data dels sigles [[sigle IV adC|IV adC]] al [[sigle III|III dC]]. |
− |
| |
| | | |
| == Festes == | | == Festes == |
Llínea 338: |
Llínea 335: |
| | | |
| A lo llarc dels dies de festa hi ha una extensíssima programació d'actes com pasacarres, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, actuacions musicals, campeonats deportius i un llarc etcétera, vivint-se la festa en el carrer on la gent pot menjar, sopar i ballar en les barraques y racons, degustant la típica coca de tonyina i les bacores ([[bacora]]es). La festa conta en la seua reina, la [[Bellea del Foc]] triada entre les que varen ser "bellea" de cada un dels districtes i és la representació viva de la festa. En els dies posteriors a la ''cremà'' de les fogueres té lloc un concurs de focs artificials i traques lluminoses que se disparen des de la [[plaja del Postiguet]]. | | A lo llarc dels dies de festa hi ha una extensíssima programació d'actes com pasacarres, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, actuacions musicals, campeonats deportius i un llarc etcétera, vivint-se la festa en el carrer on la gent pot menjar, sopar i ballar en les barraques y racons, degustant la típica coca de tonyina i les bacores ([[bacora]]es). La festa conta en la seua reina, la [[Bellea del Foc]] triada entre les que varen ser "bellea" de cada un dels districtes i és la representació viva de la festa. En els dies posteriors a la ''cremà'' de les fogueres té lloc un concurs de focs artificials i traques lluminoses que se disparen des de la [[plaja del Postiguet]]. |
− |
| |
| | | |
| === Semana Santa === | | === Semana Santa === |
Llínea 345: |
Llínea 341: |
| | | |
| La [[Semana Santa]] alacantina té més de 30 confraries que realisen les seues processons des del Dumenge de Rams fins al de Resurrecció. Destaquen algunes talles com la Mare de Dèu de les Angoixes (Mare de Deu de la Penya) de [[Salzillo]]. Les processons més conegudes són la del [[Dumenge de Rams]] (''La burreta'') en la que participen molts ciutadans i la de Santa Creu, en dimecres, en més de mil confrares i quatre passos, sent el més valiós el del Devallament. | | La [[Semana Santa]] alacantina té més de 30 confraries que realisen les seues processons des del Dumenge de Rams fins al de Resurrecció. Destaquen algunes talles com la Mare de Dèu de les Angoixes (Mare de Deu de la Penya) de [[Salzillo]]. Les processons més conegudes són la del [[Dumenge de Rams]] (''La burreta'') en la que participen molts ciutadans i la de Santa Creu, en dimecres, en més de mil confrares i quatre passos, sent el més valiós el del Devallament. |
− |
| |
| | | |
| === Santa Faç === | | === Santa Faç === |
| | | |
| És una [[romeria]] de huit quilómetros, en cinc sigles d'antiguetat, que comença en la Co-Sèu de Sant Nicolau i acaba en lo monasteri de la Santa Faç, on es venera un reliquiari que conté un tros de tela en les marques de la faç de Crist. Esta relíquia va ser portada pel sacerdot de Sant Joan, Mossén Pere Mena en el segle XV. Se celebra el segon dijous després de [[Semana Santa]], i solen participar més de 300.000 persones. | | És una [[romeria]] de huit quilómetros, en cinc sigles d'antiguetat, que comença en la Co-Sèu de Sant Nicolau i acaba en lo monasteri de la Santa Faç, on es venera un reliquiari que conté un tros de tela en les marques de la faç de Crist. Esta relíquia va ser portada pel sacerdot de Sant Joan, Mossén Pere Mena en el segle XV. Se celebra el segon dijous després de [[Semana Santa]], i solen participar més de 300.000 persones. |
− |
| |
| | | |
| === Moros i Cristians === | | === Moros i Cristians === |
Llínea 358: |
Llínea 352: |
| | | |
| Des de [[1993]] està la [http://www.morosycristianosdealicante.com/ ''Federació Alacantina de Moros i Cristians'']. El seu objectiu és conseguir metes conjuntes a partir dels esforços dels cinc barris que celebren les festes. | | Des de [[1993]] està la [http://www.morosycristianosdealicante.com/ ''Federació Alacantina de Moros i Cristians'']. El seu objectiu és conseguir metes conjuntes a partir dels esforços dels cinc barris que celebren les festes. |
− |
| |
| | | |
| === Atres festes=== | | === Atres festes=== |
| Ademés, en Alacant se celebra el [[Carnestoltes]] i distintes festes d'estiu i en barris. | | Ademés, en Alacant se celebra el [[Carnestoltes]] i distintes festes d'estiu i en barris. |
− |
| |
| | | |
| == Deports == | | == Deports == |
| | | |
| A pesar de ser el [[futbol]] el deport rei, els majors èxits deportius de la ciutat provenen d'atres deports o deportistes. S'han obtingut èxits nacionals i internacionals en deports com el [[handbol]], [[bàsquet]], pero, també, en deports individuals s'han conseguit millors resultats: Alacant ha sigut lloc de naiximent o de residència d'una vintena de deportistes que han participat en els [[Jocs Olímpics]]. | | A pesar de ser el [[futbol]] el deport rei, els majors èxits deportius de la ciutat provenen d'atres deports o deportistes. S'han obtingut èxits nacionals i internacionals en deports com el [[handbol]], [[bàsquet]], pero, també, en deports individuals s'han conseguit millors resultats: Alacant ha sigut lloc de naiximent o de residència d'una vintena de deportistes que han participat en els [[Jocs Olímpics]]. |
− |
| |
− |
| |
| | | |
| === Olímpics alacantins === | | === Olímpics alacantins === |
Llínea 374: |
Llínea 364: |
| | | |
| En els únics Jocs Olímpics disputats en Espanya fins a la data, [[Jocs Olímpics de Barcelona 1992|Barcelona]] [[1992]], tres foren els deportistes alacantins que varen participar i, ademés, obtingueren medalla per primera vegada: [[Míriam Blasco]], medalla d'or en [[Judo]] i primera medallista olímpica espanyola; [[Francisco Sánchez|Francisco "Kiko" Sánchez]], medalla d'or en [[Vela]], 470 masculí; i [[Carolina Pascual]], medalla de plata en [[Gimnàstica rítmica]]. En els [[Jocs Olímpics d'Atlanta 1996|Jocs d'Atlanta]] de [[1996]], [[Juan Escarré]] obtingué medalla de plata en [[Hockey sobre herba]]; [[Marta Baldó]], medalla d'or en Gimnàstica rítmica junt en el restant de l'equip espanyol, i [[Isabel Fernández (judoka)|Isabel Fernández]] obtingué medalla de bronze en Judo. En els següents Jocs Olímpics, [[Jocs Olímpics de Sydney 2000|Sydney]] [[2000]], Isabel tornà a obtindre una medalla, esta vegada d'or. Finalment, obtingué una quinta posició en els Jocs disputats en [[Jocs Olímpics d'Atenes 2004|Atenes]] en [[2004]], sent l'única deportista alacantina que ha conseguit dos medalles olímpiques fins a la data i quedant pendent la seua participació en els pròxims jocs olímpics de 2008. | | En els únics Jocs Olímpics disputats en Espanya fins a la data, [[Jocs Olímpics de Barcelona 1992|Barcelona]] [[1992]], tres foren els deportistes alacantins que varen participar i, ademés, obtingueren medalla per primera vegada: [[Míriam Blasco]], medalla d'or en [[Judo]] i primera medallista olímpica espanyola; [[Francisco Sánchez|Francisco "Kiko" Sánchez]], medalla d'or en [[Vela]], 470 masculí; i [[Carolina Pascual]], medalla de plata en [[Gimnàstica rítmica]]. En els [[Jocs Olímpics d'Atlanta 1996|Jocs d'Atlanta]] de [[1996]], [[Juan Escarré]] obtingué medalla de plata en [[Hockey sobre herba]]; [[Marta Baldó]], medalla d'or en Gimnàstica rítmica junt en el restant de l'equip espanyol, i [[Isabel Fernández (judoka)|Isabel Fernández]] obtingué medalla de bronze en Judo. En els següents Jocs Olímpics, [[Jocs Olímpics de Sydney 2000|Sydney]] [[2000]], Isabel tornà a obtindre una medalla, esta vegada d'or. Finalment, obtingué una quinta posició en els Jocs disputats en [[Jocs Olímpics d'Atenes 2004|Atenes]] en [[2004]], sent l'única deportista alacantina que ha conseguit dos medalles olímpiques fins a la data i quedant pendent la seua participació en els pròxims jocs olímpics de 2008. |
− |
| |
− |
| |
| | | |
| === Equips deportius alacantins === | | === Equips deportius alacantins === |
Llínea 405: |
Llínea 393: |
| * [[Universitat d'Alacant]] | | * [[Universitat d'Alacant]] |
| * [[TRAM Metropolità d'Alacant]] | | * [[TRAM Metropolità d'Alacant]] |
| + | |
| + | == Referències == |
| + | * {{Traduït de|es|Alicante }} |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
− |
| |
− | * [http://es.wikipedia.org/wiki/Alicante Artícul original en Wikipedia en espanyol]
| |
| * [http://www.alicante.es/ Ajuntament d'Alacant ] | | * [http://www.alicante.es/ Ajuntament d'Alacant ] |
| * [http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03014&Submit.x=30&Submit.y=10 Índex estadístic municipal d'Alacant] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant | | * [http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03014&Submit.x=30&Submit.y=10 Índex estadístic municipal d'Alacant] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant |
Llínea 421: |
Llínea 410: |
| * [http://www.alicantevivo.org/ Web sobre l'història, evolució, curiositats, i actualitat d'Alacant capital i província] | | * [http://www.alicantevivo.org/ Web sobre l'història, evolució, curiositats, i actualitat d'Alacant capital i província] |
| | | |
− | {{Internacional}}
| |
| | | |
| [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] |