Canvis

== Història ==

== Història ==

=== Occident ===

=== Occident ===

L'història de la filosofia occidental és l'història de la tradició filosòfica en Occident, en contrast en l'història de la filosofia oriental, que es va desenrollar de manera relativament independent. Es remonta a més de 2500 anys a l'[[Antiga Grècia]] i li la pot dividir en cinc grans periodos: filosofia antiga, filosofia medieval, filosofia renaixentista, filosofia moderna i filosofia contemporànea,​ que es corresponen en la periodisasió convencional de l'història universal en [[Edat Antiga]], [[Edat Mija]], [[Renaixença]], [[Edat Moderna]] i [[Edat Contemporànea]].

L'història de la filosofia occidental és l'història de la tradició filosòfica en Occident, en contrast en l'història de la filosofia oriental, que es va desenrollar de manera relativament independent. Es remonta a més de 2500 anys a l'[[Antiga Grècia]] i li la pot dividir en cinc grans periodos: filosofia antiga, filosofia migeval, filosofia renaixentista, filosofia moderna i filosofia contemporànea,​ que es corresponen en la periodisasió convencional de l'història universal en [[Edat Antiga]], [[Edat Mija]], [[Renaixença]], [[Edat Moderna]] i [[Edat Contemporànea]].

==== Edat Antiga ====

==== Edat Antiga ====

==== Edat Mija ====

==== Edat Mija ====

[[Archiu:Septem-artes-liberales Herrad-von-Landsberg Hortus-deliciarum 1180.jpg|thumb|Les sèt arts lliberals, segons una ilustració del sigle XII.]]

[[Archiu:Septem-artes-liberales Herrad-von-Landsberg Hortus-deliciarum 1180.jpg|thumb|Les sèt arts lliberals, segons una ilustració del sigle XII.]]

La filosofia medieval és tot el conjunt de corrents de pensament i tractats filosòfics que es varen desenrollar des de la caiguda de l'Imperi romà (476 d. de C.) fins a la Renaixença (sigles XV i XVI).213​ La principal busca de la filosofia medieval era la cohesió de les creències heretades de la filosofia clàssica en els dogmes del cristianisme, encara que també va haver aportes molt importants de les creències judeues i islàmiques.

La filosofia migeval és tot el conjunt de corrents de pensament i tractats filosòfics que es varen desenrollar des de la caiguda de l'Imperi romà (476 d. de C.) fins a la Renaixença (sigles XV i XVI).213​ La principal busca de la filosofia migeval era la cohesió de les creències heretades de la filosofia clàssica en els dogmes del cristianisme, encara que també va haver aportes molt importants de les creències judeues i islàmiques.

==== Renaiximent ====

==== Renaiximent ====

En la [[filosofia política]], les rivalitats entre els estats nacionals, les seues crisis internes i el començ de la [[colonisació europea d'Amèrica]] varen renovar l'interés per problemes sobre la naturalea i moralitat del poder polític, l'unitat nacional, la seguritat interna, el poder de l'Estat i la justícia internacional. En este camp varen destacar els treballs de [[Nicolás Maquiavelo]], [[Jean Bodin]] i [[Francisco de Vitòria]].

En la [[filosofia política]], les rivalitats entre els estats nacionals, les seues crisis internes i el començ de la [[colonisació europea d'Amèrica]] varen renovar l'interés per problemes sobre la naturalea i moralitat del poder polític, l'unitat nacional, la seguritat interna, el poder de l'Estat i la justícia internacional. En este camp varen destacar els treballs de [[Nicolás Maquiavelo]], [[Jean Bodin]] i [[Francisco de Vitòria]].

L'humanisme va ser un moviment que va emfatisar el valor i l'importància dels [[Homo sapiens|sers humans]] en el [[univers]], en contrast la [[filosofia medieval]], que sempre va posar a [[Deu]] i al [[cristianisme]] en el centre. Este moviment va ser, en primer lloc, un moviment moral i lliterari, protagonisat per figures com [[Erasme de Rotterdam]], [[Sant Tomás More]], [[Bartolomé de les Cases]] i [[Michel de Montaigne]].

L'humanisme va ser un moviment que va emfatisar el valor i l'importància dels [[Homo sapiens|sers humans]] en el [[univers]], en contrast la [[filosofia migeval]], que sempre va posar a [[Deu]] i al [[cristianisme]] en el centre. Este moviment va ser, en primer lloc, un moviment moral i lliterari, protagonisat per figures com [[Erasme de Rotterdam]], [[Sant Tomás More]], [[Bartolomé de les Cases]] i [[Michel de Montaigne]].

La [[filosofia de la naturalea]] de la Renaixença va quebrar en la concepció medieval de la naturalea en térmens de fins i ordenament diví, i va començar a pensar en térmens de forces, causes físiques i mecanismes. Va haver ademés una tornada parcial a l'autoritat de [[Platón]] per sobre [[Aristóteles]], tant en la seua filosofia moral, en el seu estil lliterari com en la rellevància donada a la matemàtica per a l'estudi de la naturalea. [[Nicolás Copérnico]], [[Giordano Bruno]], [[Johannes Kepler]], [[Leonardo dona Vinci]] i [[Galileo Galilei]] varen ser precursors i protagonistes en esta [[revolució científica]], i [[Francis Bacon]] va proveir un fonament teòric per a justificar el [[método empíric]] que hauria de caracterisar a la revolució. Per una atra part, en la [[medicina]], el treball de [[Andreas Vesalius]] en [[anatomia humana]] va revitalisar la disciplina i va brindar més respal al método empíric. La filosofia de la naturalea renaixentista tal volta s'explica millor per dos proposicions escrites per [[Leonardo dona Vinci]] en els seus quaderns:

La [[filosofia de la naturalea]] de la Renaixença va quebrar en la concepció migeval de la naturalea en térmens de fins i ordenament diví, i va començar a pensar en térmens de forces, causes físiques i mecanismes. Va haver ademés una tornada parcial a l'autoritat de [[Platón]] per sobre [[Aristóteles]], tant en la seua filosofia moral, en el seu estil lliterari com en la rellevància donada a la matemàtica per a l'estudi de la naturalea. [[Nicolás Copérnico]], [[Giordano Bruno]], [[Johannes Kepler]], [[Leonardo dona Vinci]] i [[Galileo Galilei]] varen ser precursors i protagonistes en esta [[revolució científica]], i [[Francis Bacon]] va proveir un fonament teòric per a justificar el [[método empíric]] que hauria de caracterisar a la revolució. Per una atra part, en la [[medicina]], el treball de [[Andreas Vesalius]] en [[anatomia humana]] va revitalisar la disciplina i va brindar més respal al método empíric. La filosofia de la naturalea renaixentista tal volta s'explica millor per dos proposicions escrites per [[Leonardo dona Vinci]] en els seus quaderns:

* Tot el nostre coneiximent té els seus orígens en les nostres percepcions.

* Tot el nostre coneiximent té els seus orígens en les nostres percepcions.

* No hi ha certea en la que no es puguen usar cap de les ciències matemàtiques ni cap de les ciències derivades de les ciències matemàtiques.

* No hi ha certea en la que no es puguen usar cap de les ciències matemàtiques ni cap de les ciències derivades de les ciències matemàtiques.

La '''filosofia moderna''' és aquella [[filosofia]] desenrollada durant la [[edat moderna]] i associada en la [[modernitat]]. No és una doctrina concreta o escola (per lo que no deu ser confosa en moviments específics com el [[Modernisme (art)|Modernisme]]), a pesar de que molts autors d'esta era compartixen certs supòsits comuns, la qual cosa ajuda per a distinguir-la de filosofia anterior i posterior.

La '''filosofia moderna''' és aquella [[filosofia]] desenrollada durant la [[edat moderna]] i associada en la [[modernitat]]. No és una doctrina concreta o escola (per lo que no deu ser confosa en moviments específics com el [[Modernisme (art)|Modernisme]]), a pesar de que molts autors d'esta era compartixen certs supòsits comuns, la qual cosa ajuda per a distinguir-la de filosofia anterior i posterior.

El sigle XVII marca l'inici de la filosofia moderna, mentres que el començ del sigle XX marca aproximadament el seu fi. Quanta part del [[Renaixença]] deuria ser inclós com a part de la filosofia moderna és un assunt controvertit: el [[Filosofia renaixentista|Renaixença Primerenca]] és a sovint considerat menys modern i més medieval comparat a l'Alta Renaixença més tardà. També es debat si la modernitat ha acabat o no en el sigle XX i si ha segut reemplaçada per la [[posmodernitat]]. Cóm un decidix estes qüestions determina l'alcanç de l'us del concepte de «filosofia moderna». Un atre d'estos usos és datar la filosofia moderna des de la «Era de la Raó», a on la filosofia sistemàtica es va fer comuna, la qual cosa exclou a [[Erasmo de Rotterdam]] i a [[Nicolás Maquiavelo]] com a «filòsofs moderns». Una atra forma és datar-la, de la mateixa forma que la majoria del periodo modern està datat, des del [[Renaixença]]. Per a alguns, la filosofia moderna va terminar en 1800 en el sorgiment del [[hegelianisme]] i del [[idealisme]]. Una visió general tindria llavors a Erasmo de Rotterdam, [[Francis Bacon]], Nicolás Maquiavelo i [[Galileo Galilei]] com a representants de l'auge del [[empirisme]] i del [[Humanisme renaixentiste|humanisme]].

El sigle XVII marca l'inici de la filosofia moderna, mentres que el començ del sigle XX marca aproximadament el seu fi. Quanta part del [[Renaixença]] deuria ser inclós com a part de la filosofia moderna és un assunt controvertit: el [[Filosofia renaixentista|Renaixença Primerenca]] és a sovint considerat menys modern i més migeval comparat a l'Alta Renaixença més tardà. També es debat si la modernitat ha acabat o no en el sigle XX i si ha segut reemplaçada per la [[posmodernitat]]. Cóm un decidix estes qüestions determina l'alcanç de l'us del concepte de «filosofia moderna». Un atre d'estos usos és datar la filosofia moderna des de la «Era de la Raó», a on la filosofia sistemàtica es va fer comuna, la qual cosa exclou a [[Erasmo de Rotterdam]] i a [[Nicolás Maquiavelo]] com a «filòsofs moderns». Una atra forma és datar-la, de la mateixa forma que la majoria del periodo modern està datat, des del [[Renaixença]]. Per a alguns, la filosofia moderna va terminar en 1800 en el sorgiment del [[hegelianisme]] i del [[idealisme]]. Una visió general tindria llavors a Erasmo de Rotterdam, [[Francis Bacon]], Nicolás Maquiavelo i [[Galileo Galilei]] com a representants de l'auge del [[empirisme]] i del [[Humanisme renaixentiste|humanisme]].

Durant els sigles XVII i XVIII, les figures importants en [[Filosofia de la ment|filosofia de ment]], [[epistemologia]] i [[metafísica]] es podien dividir aproximadament en dos grups principals. El [[racionalisme]], dominant en França i Alemània, que argumentava que tot coneiximent té que escomençar d'idees innates en la ment. Racionalistes importants varen ser [[René Descartes]], [[Baruch Spinoza]], [[Gottfried Leibniz]], i [[Nicolas Malebranche|Nicolás Malebranche]]. El [[empirisme]], per un atre costat, va defendre que el coneiximent sempre escomença per l'experiència sensorial que rebem a través dels sentits. Figures importants d'esta llínea de pensament varen ser [[David Hume]], [[John Locke]] i [[George Berkeley]]. L'ètica i la filosofia política generalment no es subsume dins d'estes categories, encara que tots estos filòsofs varen treballar en la [[ètica]] en els seus estils distintius propis. Atres figures importants en [[filosofia política]] són [[Thomas Hobbes]] i [[Jean-Jacques Rousseau]].

Durant els sigles XVII i XVIII, les figures importants en [[Filosofia de la ment|filosofia de ment]], [[epistemologia]] i [[metafísica]] es podien dividir aproximadament en dos grups principals. El [[racionalisme]], dominant en França i Alemània, que argumentava que tot coneiximent té que escomençar d'idees innates en la ment. Racionalistes importants varen ser [[René Descartes]], [[Baruch Spinoza]], [[Gottfried Leibniz]], i [[Nicolas Malebranche|Nicolás Malebranche]]. El [[empirisme]], per un atre costat, va defendre que el coneiximent sempre escomença per l'experiència sensorial que rebem a través dels sentits. Figures importants d'esta llínea de pensament varen ser [[David Hume]], [[John Locke]] i [[George Berkeley]]. L'ètica i la filosofia política generalment no es subsume dins d'estes categories, encara que tots estos filòsofs varen treballar en la [[ètica]] en els seus estils distintius propis. Atres figures importants en [[filosofia política]] són [[Thomas Hobbes]] i [[Jean-Jacques Rousseau]].