| El tito real fon descrit originalment com ''Pavo cristatus'' per [[Carl Linnaeus|Linnaeus]] en la seua obra ''[[Systema Naturae]] '' de [[1758]].<ref>Linnaeus, Carl (1758). Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. Holmiae. (Laurentii Salvii).</ref> | | El tito real fon descrit originalment com ''Pavo cristatus'' per [[Carl Linnaeus|Linnaeus]] en la seua obra ''[[Systema Naturae]] '' de [[1758]].<ref>Linnaeus, Carl (1758). Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. Holmiae. (Laurentii Salvii).</ref> |
− | El nom del [[Gènero (biologia)|gènero]], ''Pavo'', se creu que és d'orige onomatopèyic i que deriva de la cridada habitual de l'au. El nom de l'espècie, ''cristatus'', fa alusió a la cresta present en abdós sexes.<ref>Johnsgard, P.A. (1999). The Pheasants of the World: Biology and Natural History. Washington, DC: Smithsonian Institution Press. p. 374. ISBN 1-56098-839-8.</ref> En canvi, el nom en [[Idioma valencià|valencià]] "tito", deriva possiblement de la veu utilisada repetidament per a cridar a les [[Gallina|gallines]].<ref>{{DGLV|Tita}}</ref> Antigament i ya en desús també se li digué ''pago''.<ref>{{DGLV|Pago}}</ref> | + | El nom del [[Gènero (biologia)|gènero]], ''Pavo'', se creu que és d'orige onomatopèyic i que deriva de la nomenada habitual de l'au. El nom de l'espècie, ''cristatus'', fa alusió a la cresta present en abdós sexes.<ref>Johnsgard, P.A. (1999). The Pheasants of the World: Biology and Natural History. Washington, DC: Smithsonian Institution Press. p. 374. ISBN 1-56098-839-8.</ref> En canvi, el nom en [[Idioma valencià|valencià]] "tito", deriva possiblement de la veu utilisada repetidament per a cridar a les [[Gallina|gallines]].<ref>{{DGLV|Tita}}</ref> Antigament i ya en desús també se li digué ''pago''.<ref>{{DGLV|Pago}}</ref> |