Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte afegit ,  18:03 28 ago 2023
Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'
Llínea 1: Llínea 1:  
[[File:Cegua.JPG|thumb|250px|Siguanaba]]
 
[[File:Cegua.JPG|thumb|250px|Siguanaba]]
   −
En la [[mitologia asteca]], la '''Siguanaba''' (del quiché: siguanꞌwanaꞌbꞌa ‘germana espectral de l'abisme’‘siguan, ‘barranc’, wanaꞌ, ‘germana’; i bꞌa, ‘espectre’)​ (també cridada Sihuanaba, Siguamonta, Siguampera, Cigua, Cegua, Cihuatlaco, Cihuanahual, Caballona, *Chuca, Bruta, Bandolera, Macihuatli, Matlacihua, Tisigua i Xtabay)​ és un espectre del folclor iberoamericà que, segons la tradició popular, se'ls apareix a hòmens trasnochadors, infels i violents​ en la forma d'una atractiva dòna nueta o seminueta, pero en el rostre amagat.
+
En la [[mitologia asteca]], la '''Siguanaba''' (del quiché: siguanꞌwanaꞌbꞌa ‘germana espectral de l'abisme’‘siguan, ‘barranc’, wanaꞌ, ‘germana’; i bꞌa, ‘espectre’)​ (també nomenada Sihuanaba, Siguamonta, Siguampera, Cigua, Cegua, Cihuatlaco, Cihuanahual, Caballona, *Chuca, Bruta, Bandolera, Macihuatli, Matlacihua, Tisigua i Xtabay)​ és un espectre del folclor iberoamericà que, segons la tradició popular, se'ls apareix a hòmens trasnochadors, infels i violents​ en la forma d'una atractiva dòna nueta o seminueta, pero en el rostre amagat.
    
La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]].​ Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai.
 
La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]].​ Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai.

Menú de navegació