Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte afegit ,  17:53 28 ago 2023
Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'
Llínea 9: Llínea 9:  
Es dia que Merlín tenia contactes en les [[fada|fades]], els [[gnom|gnoms]], i inclús en els dragons; se li considera l'únic home que es va guanyar el respecte i l'admiració d'estos mònstruos, no solament per la seua bondat i saber sino pels seus dots artístics (va ser un mestre de la poesia i la lliteratura).
 
Es dia que Merlín tenia contactes en les [[fada|fades]], els [[gnom|gnoms]], i inclús en els dragons; se li considera l'únic home que es va guanyar el respecte i l'admiració d'estos mònstruos, no solament per la seua bondat i saber sino pels seus dots artístics (va ser un mestre de la poesia i la lliteratura).
   −
Quan Merlín era prou vell, va conéixer a una jove molt bella, cridada Nimue. Era filla del rei de Nothumberland, i Merlín va perdre el cap per ella. Li va començar a ensenyar encantaments molt poderosos a canvi de que es convertira en el seu amant. Inclús li va edificar un palau en el fondo d'un llac i li va donar el nom de Dama del Llac. En el temps la jove Nimue va escomençar a témer-li ya que era fill d'un dimoni, i li va preguntar la fetilla per a atrapar a un home. Merlín li'l va confessar, i la jove hechicera lo aprisionà per a sempre en una presó de cristal, o segons atres versions, en una roca o en un arbre en el bosc de Brocelianda (Bretanya), del que Merlín no podia eixir, pero ella podia entrar i eixir quan volguera.
+
Quan Merlín era prou vell, va conéixer a una jove molt bella, nomenada Nimue. Era filla del rei de Nothumberland, i Merlín va perdre el cap per ella. Li va començar a ensenyar encantaments molt poderosos a canvi de que es convertira en el seu amant. Inclús li va edificar un palau en el fondo d'un llac i li va donar el nom de Dama del Llac. En el temps la jove Nimue va escomençar a témer-li ya que era fill d'un dimoni, i li va preguntar la fetilla per a atrapar a un home. Merlín li'l va confessar, i la jove hechicera lo aprisionà per a sempre en una presó de cristal, o segons atres versions, en una roca o en un arbre en el bosc de Brocelianda (Bretanya), del que Merlín no podia eixir, pero ella podia entrar i eixir quan volguera.
    
Markale interpreta el mit de la presó merlínica en el bosc com el símbol de l'unió còsmica entre l'home i la naturalea.  
 
Markale interpreta el mit de la presó merlínica en el bosc com el símbol de l'unió còsmica entre l'home i la naturalea.  

Menú de navegació