Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte afegit ,  17:42 28 ago 2023
Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'
Llínea 8: Llínea 8:  
== Causes ==
 
== Causes ==
   −
Les intencions franceses d'impulsar la sublevació escocesa en [[1290]], tingueren una rapida resposta anglesa en un apoyo interessat a la reacció antifrancesa que s'estava originant en [[Flandes]] en [[1297]]. L'estrategia pensada per [[Felip IV]] residia en exigir els seus drets com a soberà pels feus de [[Normandi­a]] i [[Aquitania]], lo que chocava en els plans d'[[Eduart I]] d'impondre la seua autoritat en les Illes, lo que tingué com resultat l'invasió francesa del ducat de Gascunya. La tensió es va apaciguar un tant en el matrimoni entre [[Eduart I]] i la germana del monarca francés en la cridada firma de la pau de [[Paris]] (1303), encara que els problemes no estaven solucionats.
+
Les intencions franceses d'impulsar la sublevació escocesa en [[1290]], tingueren una rapida resposta anglesa en un apoyo interessat a la reacció antifrancesa que s'estava originant en [[Flandes]] en [[1297]]. L'estrategia pensada per [[Felip IV]] residia en exigir els seus drets com a soberà pels feus de [[Normandi­a]] i [[Aquitania]], lo que chocava en els plans d'[[Eduart I]] d'impondre la seua autoritat en les Illes, lo que tingué com resultat l'invasió francesa del ducat de Gascunya. La tensió es va apaciguar un tant en el matrimoni entre [[Eduart I]] i la germana del monarca francés en la nomenada firma de la pau de [[Paris]] (1303), encara que els problemes no estaven solucionats.
    
Els successors tampoc vixqueren tempss de pau, en [[França]] se convocaren [[Estats Generals]] que permeteren als [[Valois]] arribar al poder en [[Felip VI]] despuix de l'agotament dels [[Capetos]], i poc despuix se produi una rapida intervenció en [[Flandes]] en la [[batalla de Cassel]]. En [[Anglaterra]] [[Eduart II]] tingue que soportar les sublevacions escoceses i l'oposició de la regina Isabel, germana de [[Carles IV]] de [[França]], que a la seua volta estava enfrontada al seu marit i acabà en el rei anglés vigent per a colocar al seu fill [[Eduart III]] d'apenes quinze anys.
 
Els successors tampoc vixqueren tempss de pau, en [[França]] se convocaren [[Estats Generals]] que permeteren als [[Valois]] arribar al poder en [[Felip VI]] despuix de l'agotament dels [[Capetos]], i poc despuix se produi una rapida intervenció en [[Flandes]] en la [[batalla de Cassel]]. En [[Anglaterra]] [[Eduart II]] tingue que soportar les sublevacions escoceses i l'oposició de la regina Isabel, germana de [[Carles IV]] de [[França]], que a la seua volta estava enfrontada al seu marit i acabà en el rei anglés vigent per a colocar al seu fill [[Eduart III]] d'apenes quinze anys.

Menú de navegació